Читать книгу Soli deo Gloria - AA.VV - Страница 16

Al segle xvi els humanistes com Erasme o Joan Lluís Vives proposaren una reflexió de tipus utòpic sobre l’ideal de societat junt a les virtuts que concebien com a desitjables. Calví no solament va enunciar eixos ideals, sinó que en l’escala menor de la comunitat cristiana i en l’escala intermèdia de la seua vida ciutadana a Ginebra creà usos, hàbits i institucions que generaren els elements que feren possible algunes de les realitats amb les quals els utopistes somiaven.

Amb Calví, la vida social i econòmica passa a ser objecte de reflexió a l’Església i al si mateix de la teologia, passa a tindre sentit dins una visió àmplia que pren elements de la Bíblia amb una nova força. Com diu André Biéler, Calví va forjar un nou humanisme que és profundament espiritual però també profundament humà i social. Un humanisme que, partint de la devoció a Déu, va donar lloc a una pràctica social i econòmica revolucionària.

Calví no volia que sorgira un calvinisme, no volia glòria per a si mateix. Havia viscut austerament i expressà la seua voluntat que a la seua mort el sepultaren com a qualsevol altra persona creient de Ginebra, sense pompa, en el cementeri comú i sense cap senyal. Calví va morir el 27 de maig de 1564, desgastat per les seues malalties físiques però també per les pressions que pesaven sobre ell.

Justo González ens recorda que al segle xvii sorgiren debats i disputes entre calvinistes. Així es va desenvolupar el que arribaria a ser una «ortodòxia calvinista», en la qual destacaven doctrines com la depravació total del gènere humà, la gràcia irresistible, la predestinació, el sacrifici expiatori de Jesucrist limitat als electes i la perseverança dels sants.

«Encara que tots aquests punts troben recolzament en els escrits de Calví, la veritat és que aquest calvinisme posterior es va apartar en molt de l’esperit del Calví mateix, per a qui la teologia no va ser mai una sèrie de proposicions dogmàtiques, sinó més aïna una expressió de l’experiència de la gràcia de Déu i de l’obra de l’Esperit Sant.»⁴³

Calví va fer teologia retornant a l’Escriptura i, al mateix temps, responent a les preguntes que li plantejava la seua situació vital i històrica. En recordar la seua contribució al sorgiment de l’Europa moderna i agrair a Déu pel que això significa, no crec que hàgem de dedicar-nos a la difusió o a la imposició del pensament teològic que ell forjà. Més bé hem d’escoltar les preguntes del nostre temps i veure les possibilitats de la nostra presència cristiana i, retornant a la Bíblia, intentar respondre-hi, amb una forma de viure i un pensament que articule el que és el missatge bíblic per a hui.