Читать книгу Soli deo Gloria - AA.VV - Страница 29

Res tan rellevant en les ciències culturals com plantejar la qüestió adequada. En el nostre cas, si la pregunta inicial és: va produir l’ethos reformat el capitalisme?, la resposta és no. El capitalisme existí abans i després de l’ethos reformat, abans i després del cristianisme i fins i tot en el món catòlic medieval. Weber mai no va voler respondre aquella pregunta. Com sabem, un dels punts centrals del seu programa científic –sols un– té a veure amb allò específic de l’evolució de la racionalitat en la modernitat occidental. Si acceptem aleshores aquesta premissa i preguntem: va produir l’ethos reformat el capitalisme específicament modern occidental?, la resposta és també no. L’ethos reformat no produí causalment el capitalisme modern occidental. Fou una condició necessària, un component necessari per a l’emergència històrica d’una modalitat específica del capitalisme modern occidental, però no fou una condició suficient ni tan sols d’aquesta variació del mateix capitalisme. Així que si, per últim, ens preguntem si pogué existir el capitalisme modern, en aquesta modalitat específica, sense l’ethos reformat, la resposta seria també no. Però amb aquest no, a penes avancem gens ni mica. No sabem allò específic d’aquest capitalisme ni sabem quina va ser l’índole de la participació essencial de l’ethos reformat.

Per tant, el primer que hem d’identificar és eixe mode específic del capitalisme occidental modern del qual Weber volia parlar. Després hem de saber en quin sentit l’ethos reformat resultava necessari per a la seua emergència històrica. Allò problemàtic de la qüestió rau en el fet que el llibre clàssic de Weber L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme no és clar en relació amb aquestes preguntes. No s’hi defineix eixe mode específic del capitalisme modern occidental rellevant per a la seua proposta. I llavors no es pot establir l’enllaç de necessitat entre aquest fenomen històric i el component afí en l’ethos reformat. Aquesta ambigüitat va donar lloc a tot tipus de crítiques, algunes de les quals Weber mateix va contestar.² Si les porte ací a col·lació és pel seu valor a l’hora de precisar el seu argument. Puix el conjunt de distincions i clarificacions que hem establit va anar sorgint de les crítiques i malentesos derivats de preguntes inapropiades. Aquestes preguntes, implícites en la ment de molts dels seus lectors, orientaren les crítiques cap als malentesos. El procés de clarificació respecte de la pròpia tesi, impulsat per Max Weber, resultà així inseparable de la seua resposta als crítics. Malauradament, aquests debats mai no van ser traduïts al castellà i açò ha produït una limitació en la recepció de l’obra de Weber. A hores d’ara m’agradaria centrarme en ells per a respondre la pregunta inicial que encapçala aquest article i així exposar, amb claredat, la tesi de Weber.