Читать книгу Fuster, una declinació personal - Josep Iborra - Страница 18

Thomas Bernhard afirma en El malaguanyat que n’hi ha prou amb viure cinquanta anys, ja que ens tornem vils quan sobrepassem els cinquanta i continuem vivint. Com que ell ja els ha passats, es considera un desvergonyit.

Recorde que també Fuster va dir una vegada en la tertúlia que no hauríem de viure més de cinquanta anys. No va explicar per què, però pense que ho va dir per raons ben diferents de les de Bernhard. Per a aquest, viure més enllà de la cinquantena és una follia, una feblesa, una vergonya. Fuster, en canvi, crec que no ho deia per cap mena de raó «moral» –per una curiosa, pintoresca i romàntica moral–, sinó simplement per un refús a la decadència fisiològica que seguirà la cinquantena. Ho pense perquè un dia li vaig sentir dir que no volia arribar a vell, perquè això significava perdre les dents, repapiejar, no poder valer-se per un mateix, xacres i punyetes d’una manera o altra.

A més d’aquest record, de vegades li vaig notar una mena de por o d’aprensió quan sentia que algú parlava d’alguna malaltia. Semblava que girava la cara davant l’espectacle de la degradació del cos. No volia saber res de les misèries corporals. Quan va caure i es va trencar el braç, feia cara de sentir-se un invàlid, d’un que «cau» perquè és ja un vell. Ara bé, no solia parlar d’aquests temes, ni encara menys referint-los a ell mateix, però no costava gens –o és una falsa apreciació meua– de detectar-hi una revolta o irritació sorda, un poc depressiva, com si digués «no hi jugue més».

Al final, va morir sense donar feina i sense haver arribat al quadre miserable que s’havia fet dels vells. Va morir d’una angina de pit, però tinc la impressió que es «va deixar morir», que no va fer res per evitar-ho, que no es va apressar durant tota la nit a cridar ningú, limitant-se, sembla, a prendre aspirines (la seua medicina exclusiva juntament amb l’Alkazer [Alka-Seltzer]). Quan, finalment, Palàcios i Lloret van cridar el seu metge, ja no s’hi podia fer res. Només van tenir temps de portar-lo al llit.

No anava mai al metge. Metges i malalties i hospitals: un món del qual no volia saber res.