Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 11

El 2008 es van superar els mil milions d’ordinadors al món, segons les dades de Gartner, una empresa especialitzada que gairebé s’ha convertit en un oracle. El 60% de les màquines són als mercats més madurs, com els Estats Units, Europa i el Japó. Malgrat la crisi econòmica, el creixement és al voltant del 16% anual, gràcies al moviment en potències emergents, com la Xina, l’Índia i el Brasil. El percentatge de domicilis del vell continent amb ordinador és molt alt, per sobre del 55%. La proporció de llars en què només hi ha un ordinador fix disminueix en els països amb un major grau de desenvolupament, com ara Dinamarca, Holanda, Suècia, Finlàndia i Luxemburg.

L’increment en la quantitat de portàtils està relacionat amb els hàbits d’uns usuaris que ja no entenen l’ordinador com un aparell comunitari, sinó com un dispositiu personal, com els iPads, els iPhones, els telèfons intel·ligents, etc. Si no hi hagués hagut una dràstica reducció en els preus dels portàtils, aquesta transformació no s’entendria. Els analistes de l’empresa d’investigació de mercats NPD destaquen que el moment clau en aquest canvi es va donar entre el juny del 2006 i el juny del 2008, quan el cost dels portàtils va disminuir un 25%, enfront de l’1% en els ordinadors de sobretaula.

També el 2008 es va popularitzar el concepte netbook, conegut com a netPC o ordinador ultraportàtil, que té l’origen en la iniciativa One Laptop per Child (OLPC), és a dir, “un ordinador per nen”, concebuda pel guru de la informàtica Nicholas Negroponte per fer accessible la societat de la informació als infants del Tercer Món mitjançant la fabricació d’ordinadors de baix cost. La comercialització d’equips a preus molt inferiors als habituals ha incentivat les companyies a lluitar per captar una porció d’un mercat incipient i de gran abast potencial. La nova categoria està integrada per petits portàtils amb els elements bàsics d’un ordinador, però amb una grandària notablement menor.

La majoria dels ordinadors i de les tauletes tàctils estan connectats a la xarxa. El PC no és un dispositiu aïllat: és la porta d’entrada més habitual a internet. El navegador té una importància enorme perquè és l’aplicació des de la qual s’accedeix als serveis del web (Lenard & May, 2006). L’Internet Explorer de Microsoft continua dominant, tot i que la seva quota s’ha reduït en favor d’altres, com ara Firefox, Safari (d’Apple) o Chrome (de Google).

La finalitat tradicional dels navegadors era presentar informació emmagatzemada en servidors. Amb el temps, han incorporat capacitats més complexes. Al principi no eren més que petites millores per als usuaris, però ara s’han convertit en programaris que competeixen amb les opcions clàssiques: processadors de text, fulls de càlcul, bases de dades, aplicacions complexes com el retoc fotogràfic o l’edició de vídeo, etc. D’aquesta manera, el navegador, que es beneficia de la major disponibilitat de banda ampla, es converteix en la referència per a activitats informàtiques en el núvol, tal com es denomina l’entorn virtual.