Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 14

Segons un estudi de l’Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministerio de Cultura, els editors prefereixen concentrar-se en els models de negoci, el repartiment dels drets, el preu de les obres i el control de les còpies més que no pas en el disseny d’una oferta amb valor afegit per als lectors. La lluita contra les descàrregues d’internet i les restriccions en les còpies privades, doncs, coincideixen amb l’objectiu de les fórmules més rendibles.

El control sobre els continguts i el consum en l’entorn 2.0 creix, i una de les conseqüències d’això és que fins i tot els usuaris aliens a la pirateria perden drets a causa de les deficiències de la indústria. El llibre electrònic serveix d’exemple per desenvolupar aquest concepte. El patró de les grans llibreries, tant internacionals –Amazon o Apple, en el cas de l’iPad– com estatals –Libranda, constituïda pels segells Planeta, Random House Mondadori i Santillana–, no es basa en la venda, sinó en el cobrament per lectures. L’aplicació del sistema Digital Rights Management (DRM) als llibres digitals limita l’ús i la propietat dels llibres als compradors.

Com altres entitats, la nord-americana Electronic Frontier Foundation presentava a principis de 2010 una proposta de drets vinculats al llibre digital en què apostava per assegurar la transparència del mercat, diferenciar entre venda i lloguer d’obres, garantir la privacitat dels usuaris, rebutjar els DRM, enfortir els estàndards i la compatibilitat entre plataformes, vetllar per la propietat d’anotacions i continguts generats pels lectors i combatre la censura postvenda.