Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 15

Les limitacions inicials en l’amplada de banda condicionaven els primers serveis dels ordinadors, els quals estaven centrats a la força en la difusió d’informació estàtica (correus, cerques, etc.). Quan administracions, empreses i particulars van adoptar internet, van aconseguir una ubiqüitat impossible d’assolir de cap altra manera i la seva actitud va servir de preàmbul a la segona fornada de serveis de les TIC: administració en línia, comerç i banca electrònics, continguts informatius i de lleure, etc. S’hi mantenia el model proveïdor-client, però amb una certa sofisticació, en funció de les possibilitats tecnològiques. El model actual, el de l’anomenat web 2.0 (i posteriors), trenca l’asimetria perquè s’aixeca sobre la base que totes les persones i entitats poden ser alhora emissors i receptors (Castells et al., 2007).

En qualsevol cas, el correu electrònic (e-mail) encara és una de les activitats més usuals. Possibilita establir instantàniament comunicacions escrites a través de l’ordinador, adjuntar documents, etc. Juntament amb els SMS i les aplicacions de missatgeria instantània com ara el WhatsApp, ha revolucionat les maneres d’interactuar en les esferes personal, professional, etc. Tanmateix, la transformació ha comportat inconvenients, per exemple la recepció de correus que no són desitjats, allò que popularment es coneix com a spam. O el phishing: comunicacions fraudulentes per enganyar els destinataris perquè donin informació privada o financera.

Les cerques a la xarxa són un altre servei de la societat de la informació, proporcionat per motors com ara Google o Yahoo!, eines que extreuen d’entre tot el material del web el més adequat segons la petició de l’usuari a partir de la paraula o les paraules que la representen millor. Amb els cercadors es poden trobar recursos variats: pàgines, fòrums, imatges, vídeos, etc. Els resultats són llistes d’adreces o de fitxers que tenen relació amb els mots clau.

Entre les accions més habituals dels internautes també hi ha les visites a webs de serveis públics. Cada vegada hi ha més ciutadans que volen una administració adaptada a la societat de la informació i capaç de treure’n profit. De fet, aquests serveis són una prioritat per als països desenvolupats. Singapur i Canadà continuen liderant la classificació en l’administració electrònica (e-government), amb percentatges propers al 90% en maduresa en l’atenció a la comunitat, la gestió d’impostos, la informació sobre pensions, etc.

Aquells que esperaven que la Ley de Transparencia y Acceso de los Ciudadanos a la Información Pública preparada a l’Estat espanyol seguís les recomanacions del Consell d’Europa per garantir la creació d’un autèntic govern obert es van quedar decebuts quan en van conèixer l’avantprojecte. El material que s’hauria de sotmetre a aquesta norma seria aquell que hagués estat “elaborat pels poders públics en l’exercici de les seves funcions”. Se n’exclourien “notes, esborranys, opinions, resums i qualsevol document intern sense caràcter oficial”. És cert que per primera vegada en la història s’aplicaria el principi de publicitat activa, pel qual s’obligaria els poders públics a facilitar informació d’abast general “preferentment per mitjans electrònics”. L’Estat espanyol és l’únic de la UE amb més d’un milió d’habitants que no té una llei d’aquest tipus, que en altres països ha estat molt útil per lluitar contra l’arbitrarietat i la corrupció.