Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 7

El concepte de les TIC és dinàmic. Al segle xix, per exemple, el telèfon podia considerar-se una nova tecnologia. El mateix es podria dir de la televisió quan va aparèixer durant la dècada dels cinquanta del segle xx. Tanmateix, avui ni l’un ni l’altra figuren a la llista de les TIC. De fet, és discutible que els ordinadors més primaris hi hagin de ser al costat dels telèfons intel·ligents o els iPads. Malgrat això, tant el telèfon com la televisió i l’ordinador són tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació en el món actual.

Després de la invenció de l’escriptura, les aparicions del telègraf elèctric, de la telefonia, de la televisió i d’internet han emergit com les etapes bàsiques en el camí cap a la societat de la informació. La popularització de la informàtica i de les telecomunicacions esdevinguda l’últim decenni del segle xx ha transcorregut en paral·lel a la miniaturització dels components, la qual cosa ha permès produir aparells amb múltiples funcions a preus assequibles.

Els usos i les aplicacions de les TIC creixen i s’estenen, sobretot en els països rics i entre els individus més joves, cosa que comporta perills: en primer lloc, el d’accentuar localment la fractura econòmica i, en segon lloc, el d’incrementar les diferències entre generacions. Aquestes innovacions ocupen un lloc creixent en la vida de les persones i en el desenvolupament de les societats: de l’agricultura de precisió o la telemedicina a la democràcia participativa o els usos militars de la informàtica avançada, tot passant pel comerç, la borsa, la robòtica, etc.

El fet d’estar informats minut a minut, de comunicar-nos amb subjectes que viuen a l’altre extrem del planeta o de treballar en equip sense compartir un mateix indret és d’allò més normal. Per això la societat actual és la de la informació. I aquest estat de les coses es deu principalment a una innovació que va començar a formar-se fa cinc dècades: internet.