Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 18

Molts clients de les indústries culturals es resisteixen a pagar per les obres difoses per les noves plataformes. La tendència s’observa a Catalunya i també en mercats amb més tradició i oferta. Una enquesta als Estats Units de l’organització de recerca Pew Internet afirma que vora el 30% d’usuaris paguen per la música; el 22% ho fa per aplicacions mòbils, i el 18%, per mitjans informatius i revistes.

A l’Estat espanyol, la facturació de la televisió de pagament va començar a reduir-se el 2009, concretament un 2,6%, o sigui, 1.400 milions d’euros. El satèl·lit també va perdre abonats durant el 2010, els quals van anar a la TDT de pagament i a internet. La pujada de preu d’alguns diaris no va compensar la caiguda de la difusió, raó per la qual els ingressos per la venda d’exemplars van baixar més d’un 5%.

Pocs consumidors es mostren disposats a pagar per les notícies de la xarxa. El 2010 el diari El Mundo tenia 20.500 abonats al seu quiosc digital, Orbyt, enfront dels 28 milions d’usuaris únics del seu web i els 274.000 diaris de difusió. Els baixos nivells de subscripció a Espanya no remunten amb les ofertes digitals ni amb suports com l’iPad.

Malgrat que el cinema es va beneficiar el 2009 de les estrenes de pel·lícules en 3D i va recaptar 671 milions d’euros gràcies als 110 milions d’espectadors que van anar a les sales, en l’exercici següent el negoci del vídeo i el DVD va minvar en un 35%, fins als 112,5 milions d’euros.

L’streaming (la reproducció en temps real, sense possibilitat de descàrrega) és una alternativa al fet de baixar música digital. Segons un estudi de 2010 de l’empresa de màrqueting en línia Antevenio, el 29% dels usuaris de mòbils ha adquirit aplicacions de pagament a l’Estat; no obstant això, el 42% s’hi gasta diners una sola vegada al mes.

Una de les excepcions a escala mundial es va donar quan, en vuit setmanes, entre 2010 i 2011, la Viquipèdia va captar una vintena de milions d’euros en donacions, aportades per més de mig milió de persones, en motiu del seu desè aniversari.

Tots els partits amb representació al Parlament espanyol volen reforçar la protecció de la propietat intel·lectual, en la línia del que reclama el sector. El repte legislatiu consisteix a seguir aquest camí sense conculcar drets com la llibertat d’expressió, el secret de les comunicacions, la protecció de dades personals o la propietat privada i respectar alhora l’accés a internet, que és essencial per al desenvolupament de la societat de la informació i que, segons l’ONU, caldria reconèixer com a dret civil bàsic.

El valor de l’accessibilitat desplaça el valor tradicional de la propietat quan les persones accepten pagar per l’ús d’una cosa mitjançant inscripcions o quotes en lloc de fer-ho per algun servei o bé material. L’economista Jeremy Rifkin recalca que l’aventura capitalista, que va començar amb la mercantilització dels productes i la tinença de propietats, ha arribat a la seva culminació amb la mercantilització del temps i de l’experiència. Per això adverteix que quan l’economia absorbeix la cultura només queden els llaços econòmics per mantenir unida la societat (Rifkin, 2000).