Читать книгу Ciberètica - Josep Lluís Micó - Страница 8

Tot plegat es va gestar els anys seixanta com a part de la Xarxa de l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada (Arpanet n’era l’acrònim en anglès), creada pel Departament de Defensa dels Estats Units perquè diversos organismes del país estiguessin comunicats. Per tal que resultés eficient en cas de necessitat extrema, havia de ser obligatòriament una xarxa descentralitzada amb moltes connexions possibles entre dos punts. A més, perquè fossin més segurs, els missatges que hi circulessin havien d’estar dividits en paquets que serien enviats a través de camins diferents (Micó, 2006).

La participació d’universitats i instituts en el desenvolupament del projecte va facilitar que es trobessin altres possibilitats d’intercanviar informació, i així es van crear els correus electrònics, els serveis de missatgeria i les pàgines web. Quan a mitjan decenni dels noranta aquesta iniciativa va deixar de ser un projecte exclusivament militar, es va donar el veritable esclat d’internet. Tot allò que es coneix actualment com a TIC se’n va beneficiar.

El boom del web, que el 2011 es va quedar momentàniament sense números per identificar els dispositius connectats a la xarxa, comporta que gairebé no hi hagi fronteres per a la informació, la qual abans només la transmetien la família, l’escola, la universitat: els àmbits on residia el coneixement. Ara les barreres clàssiques s’han esvaït i l’accés és força més senzill. El contacte entre individus, per raons personals, comercials, polítiques, etc., també s’ha agilitzat. El problema principal, però, és la qualitat d’aquestes informacions i comunicacions.

Les noves tecnologies són en bona mesura immaterials ( la informació és intangible), instantànies i multimèdia (es basen en texts, imatges estàtiques i en moviment, arxius d’àudio, etc.) i permeten la interconnexió i la interactivitat. Precisament per aquests motius han nascut codis i llenguatges i s’està trencant la cultura de masses a causa de la fragmentació de les audiències d’aquests mitjans, vehicles i plataformes: xarxes socials, serveis de microblogging, etc.

Tot i que no hi ha una única manera d’organitzar aquests aparells i aquestes aplicacions, solen agrupar-se per xarxes, terminals i serveis.