Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 46
Оглавление[38.] De com lo prínsep de Aucourt y sa muller se n’anaren de Barcelona
Tenint-se notísia de París que ja hi avia anomenat altro virey per a Catalunya, que era lo prínsep Condé,1 lo dit senyor compte de Aucourt se disposà ses coses per anar-se’n. Y axí, se n’anà a despedir de la Siutat y Diputasió, ab molta cortesia y ab molta alegria, demostrant tenir molta voluntat en aquesta terra (y ab rahó ho podia fer, pus se li eren fetes festes, a ell y a sa muller, com se sían fetes a ningun prínsep).
Y axí, estant disposat per anar-se’n a camí de París, dijous, als 28 de mars 1647, aprés de aver oïda misa, pujà a cavall, en son palàsio, y se n’anà per lo carrer Ample y Born, y per lo portal de Sant Daniel, acompanyat del senyor governador y molta cavalleria catalana. Y diuen se n’anà per la costa de mar fins a Roses y Perpinyà, anant-se’n ab molt acompanyament de cavallés catalans, que també avien aguardar en Perpinyà lo prínsep Condé; y axí, anà molt acompanyat.
Y lo disapte vinent, que contàvem als 30 de dit, se n’anà la vireyna y fills y tot lo demés de casa per lo matex portal, però anave per lo camí reyal, anant ab sa carroça; demostrant tenir dolensa de aver-se’n de anar, perquè hi estaven molt alegrades, y les damas y tot. Y se judicave que hi avían de estar molt tems, segons les obras avían fetes en palàsio, que s’i avien gastats molts ducats, segons ho poran vèurer ab les moltes armes avían posades per moltes parts, axí de pinsell com de rajola valensiana, y moltes vedrieres y istànsies noves que y avían fetes, y adobat l’ort; però com aquexos senyós estan sucgetes a la voluntat del rey, no estan ferms en ninguna part. Y axí, ell se n’anà per a fer lloch a un altro.
1. Les cartes del rei cristianíssim notificant als consistoris de Barcelona el nomenament de Condé com a virrei de Catalunya són datades el 24 de febrer de 1647. Mazzarino, rival de Condé, volia allunyar-lo de la cort de París, però també amb el nomenament d’un militar de prestigi es volia reparar el descrèdit francès ocasionat pel fracàs del setge de Lleida de l’any anterior.
