Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 47

[39.] De com entrà per virey de Barselona lo prínsep Condé

Esent fora de Barcelona lo compte de Aucourt, lo qual se n’anà sabent que lo prínsep de Condé era ja prop; y, segons se deya, se trobaren los dos passat Perpinyà y tractaren dels negosis de Catalunya;¹ y lo de Aucourt se n’anà a París y lo de Condé vingué devés Barcelona. Era lo prínsep de Condé de la sanch més acostada al rey de França que ningun altro cavaller —que sols lo duch de Orleans,² que era³ lo onclo del rey de França, li aportave aventatje—, y avia poch que son pare era mort, y era dels òmens més richs de tota França. Y era molt jove: de alguns vint fins a vint-i-dos anys, a bé que ja era estat ab algunes campanyes en la part de Flandes, com és la de Dunquerque, que ell s’i trobà en la presa, y ab altres del matex país; y no per ser jove dexave de fer ses facsions, perquè aportave en sa companya soldats cabos molt inportans, que lo marquès de Agramunt,⁴ homo molt pràtich en la guerra, venia per son llochtinent, y altros cabos aventatjats. Y lo dit prínsep de Condé venia molt a la lligera y a la posta, que sols aportave en sa companya vuyt ho deu cavallés.

Y axí, sabut per la Siutat la sua vinguda, anvià a la frontera sos embaxadós a donar-li la benvinguda y pendre lo jurament, com és de costum; y de part de la Diputasió féu lo matex.

Y axí, se asenyalà la diada de la entrada: dijous, als 11 de abril 1647, apersebint-se la siutat per sa entrada, com a persona tan prinsipal com era, fent exir tots los quatre tèrsios de les companyes de la guarnisió de la siutat, posant-los per tots los llochs a ont avia de passar. Lo qual entrà per lo Portal Nou, exint-lo a rebre la Siutat y Diputasió, y demés consistoris y tribunals que és de costum exir a rebre los vireys; y a l’entrar al portal, tiraren⁵ artilleries y molts mascles que avien previnguts. Y ell entrà molt sensillo, com tinch dit, que no aportave ningú de sa guarda, sinó són sis ho set cavallés que devien ser dels més acostats; y ell entrà en cos, ab un vestidet molt sensillo, de contray⁶ negre, molt just, com lo solen aportar los fransesos de ordinari, y molt polsós, que parexia un estudiant (comforme alguns molisiosos⁷ digueren: que·ns donaven entenent que aquell era lo prínsep de Condé y no u era, sinó que avían posat aquex nom, y deyen que no era sinó un cavaller ordinari de França; però vingué aquexa veu a ses orelles y, aprés, amostrà sa ostentatió, com per avall se dirà). Entrà per lo Portal Nou, com està dit, ab lo acompanyament y entrada ordinària de consellés y diputats y governador y molts cavallés catalans, los quals anaven ricament vestits; y se’n baxaren [17r] per devant Sant Agustí, dret a la capella d’en Marcús, y per lo carrer de Moncada y Born y Vedrieria, y devant la Sala de les Armes, y per lo Encant y font de l’Àngel, y entraren al carrer Ample, y per lo Regomí y Casa la Siutat, y dret a la Seu, a jurar. Y per tot allà a ont passave, tot estaven les companyes, lo qual manaren, pena de la vida, que mentres ell passaria que ningú no tiràs, per no espantar los cavalls y per lo que podia sucseyr en tanta estretor de gent. Y, aprés de la Seu, se n’anaren per la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Ferriça, y Rambla avall y portal de la Drasana, y dret a palàsio, al pla de Sant Francesc, a la casa del duch de Cardona y compte de Santa Coloma,⁸ a ont acostumen a posar los vireys. Y a l’entrar en palàsio, féu tirar la Siutat molta artilleria y mascles que per la muralla de Mar avían previngut; y assò fou molt de gorn,⁹ que, com era home jove, era molt fugós, y entrà a les tres ores de la tarda. Entrà ab molta alegria, fent moltes cortesies que demostraven les pars de a ont venia.

1. Segons Magí Sivillà, l’estada a Perpinyà de Condé fou els dies 6 i 7 d’abril, Historia General..., op. cit., p. 914.

2. El duc d’Orleans era germà del difunt Lluís XIII de França.

3. que era: repetit al ms.

4. Antoine de Gramont (1604-1678), mariscal de França.

5. tiraren: repetit al ms.

6. contray: ‘classe de tela, imitació dels teixits que es fabricaven a la ciutat flamenca de Courtrai’ (DCVB, s. v. contrai).

7. molisiosos: ‘maliciosos’.

8. Aquestes dues cases suposem que van quedar unificades pel pont que feu fer el darrer virrei, el comte d’Harcourt: «féu fer un pont al carer Ample, que pasave de casa del compte de Santa Coloma, que és allà a ont ell estave, fins a casa del duch de Cardona» (Llibre Primer, cap. 191, f. 129v).

9. gorn: llegiu «jorn».