Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 57

[49.] De tot lo que ha passat en la entrada que féu lo marquès de Aytona, ab son exèrsit, en Catalunya, y sa retirada a Lleyda; ab lo segon siti de la vila y castell de Costantí per don Francisco Totavilla, y sa retirada en Tarragona¹

Als 19 del mes de octubre 1647, lo mariescal de Gramont, després de aver fet alsar lo primer siti de Costantí als enemichs, avent-se ajuntat ab lo prínsep de Condé en Tàrraga, un partit de l’exèrsit aportà nova que lo exèrsit de l’enemich, governat per lo marquès de Aytona,² avia passat Segre y avia campat prop de Lleyda. En lo punt, lo prínsep de Condé donà ordes per a que se juntasen ses tropas ab resolusió de que, si los enemichs entraven dintre la plana, no aguardaria solament que envestisen una plaça, sinó que en lo punt los combatria en qualsevol lloch que fosen.

A l’entrada de la nit del matex dia, se tingué avís que ja era entrat en la plana de Urgell y se avían campat a un lloch que·s diu Juneda,³ fent totas las demostrations de voler envestir Arbecha; y lo dia vinent, a la matinada, marcharen per la vila de las Borges, a ont camparen ab les matexes trinxeres que los nostros avían fetes en lo estiu. Lo prínsep de Condé marchà lo matex dia a Bellpuig, lloch distant de dita vila solament tres oras de camí, ab resolusió de anar, lo dia vinent, a pendre lo puesto de Juneda, que és entre Lleyda y ells, y cortant-los absolutament los viures y lo camí de sa retirada, y obligar-los a exir de las trinxeres y no poder ebitar un combat general. Aquesta matexa nit enviaren molts batidors devés lo enemich per a saber novas d’ells, y entre los quals uns batidós dels nostros, avent pres un offisial de sa guarda y avent-lo aportat al prínsep, aquest referí que ells estaven en orde de batalla per a venir y combatre los nostros, y que tots los offisials y generals se avían ja confessat per aquest efecte. Sobre assò, lo prínsep de Condé, tenint ab ell lo mariescal de Gramont y lo baró de Marsín,⁴ llochtinent general de l’exèrsit, prengué lo regiment de don Juseph d’Ardena y de Baltasar per a anar, ell matex en persona, a regonèxer los enemichs; y en lo matex tems, donà orde a l’exèrsit de posar-se en orde de batalla, y als mariescals de camp, de esperar ses ordes. A penas estava lo nostro camp mitja llegua lluny dels enemichs, quant oïren tirar tres cops de pessa de Arbeca, a la punta del dia, que era senyal que los enemichs se retiraven, per la matexa marcha, dret a Lleyda. En lo punt envià sos ordes a l’exèrsit per a que marchasen, a tota diligènsia, dret a Lleyda; y ell seguí sa marcha ab sos dos regimens, sens perdre’ls yamés de vista, ab intensió de torbar sa marcha per los partits que enviava sobra sa retraguarda, y, per aquest medi, donar tems a nostro exèrsit de poder juntar-los.

Lo camí de las Borgas a Lleyda, esent de dues lleguas més breu que lo de Bellpuig, y los enemichs avent comensat a marchar a mitjanit, avent enviat son bagatje y artilleria devant y marchant ab un[a] prestesa estranya, qualsevol diligènsia que pugué fer nòstron exèrsit, las tropas més avançadas no pugueren arribar a vista de las de l’enemich, que estave ja sobre una montanyeta, a mitja ora de Lleyda, quant ja se ponia lo sol. Lo prínsep de Condé no dexà, per axò, de pendre tota la cavalleria que era ja arribada —a bé que la infanteria estave molt lluny— per a comensar a empenyar lo combat, abans que los enemichs puguesen arribar dintra la orta, que és un lloch al qual, si ells hi entraven, sabia molt bé que era imposible combatre’ls, esent baig la artilleria de Lleyda y tenint una gran síquia devant d’ells: que és un fosso ple de aygua y una trinxera natural millor que totas las que·s podían fer. Per aquest efecte, prengué la dreta per a guanyar aquella eminènsia (a ont lo mariescal de La Mota y lo marquès de Leganés combateren sinch anys ha). Y lo marquès de Gramont marchà a la esquerra, dintre de un vall estret, en lo qual alguns esquadrons dels enemichs parexien en orde de batalla.

Los enemichs, que fins alesores no avien pensat sinó en retirar-se, veyent-se apretats, giraren la cara y disposaren tot son exèrsit en orde de batalla. Entretant, nostra cavalleria marchava dret a ells, y quant lo prínsep de Condé agué guanyada la eminènsia, véu que los enemichs l’avien dexada y que marchavan juns —cavalleria y infanteria—, encuberts per aquella estretura, dret al mariescal de Gramont, el⁵ qual, trobant-se en un fondo y no podent veure que los primers esquadrons d’ells, marchava sempre a ells per a combatre’ls. En lo punt, lo prínsep de Condé, veient lo perill que corria li envià a donar avís, a regna solta, mentre ell, ab sa ala, marchava per a pendre lo costat dels enemichs, si venían atacar-lo; lo qual hisqué tan bé, que los enemichs, avent ja feta sa pregària y marchat més de mil passes ab la espasa en la mà, tocant la càrrega, dret al mariescal de Gramont, que no estaven més de algunes tre-sentes passes lluny d’ell, ab quatre esquadrons ab los quals los féu frenta y los aguardà. Son bon ademan, y la marcha del prínsep de Condé que anave a donar-los per lo costat, los féu totalment parar y fer alto, en lo matex instant que la nit comensà acabar lo dia y abans que nostra infanteria fos arribada, lo que féu resoldre de esperar-la, y lo dia també, per a que al [19v] matí, que ells aperexerían, se comensàs lo combat.

Los enemichs foren molt lluny de aquest parè, per a que tota la nit se anaren retirant dintre la horta de Lleyda, ab lo major silensi y diligènsia que pugueren. Los nostros los anaren seguint fins a la eminènsia de Vilanoveta, a ont se disposà tot nòstron exèrsit en orde de batalla y comensaren a desparar, quantra ells, la artilleria. Los enemichs, posats que tingueren sos canons a punt, comensaren a respondre, sense atrevir-se, emperò, de dexar exir un sol omo de sas trinxeres; devant de les quals, avent los nostros aguardat tres oras en orda de batalla, tota la cavalleria y infanteria, avent pasades més de trenta-sis ores sense trobar aygua, prengueren puesto en què le y agués.

Després de aquest matex tems, los enemichs tornaren a pasar Segre, y lo prínsep de Condé se’n tornà a Bellpuig. Los nostros los an pres y mort alguns soldats de sa retraguarda. Y dos cavalls dels del marquès de Aytona —entre los quals n’i avia hu que lo rey de Espanya le y avia donat—, los quals lo prínsep de Condé los ha tornats, y lo marquès de Aytona va molt ben estrenar al que·ls hi aportà; y lo prínsep de Condé també li envià, en retorn, un rich rellotje, tot de diamans y ricas pedres, que era avaluat a molt grandísima cantitat, y una cadena de or que, sols de or, pesave 150 dotbles, que era una rica prenda. Los presoners referexen que la nostra artilleria los ha fet molt gran dany. Los nostros no perderen sinó lo senyor de Luppe, primer capità del regiment de la Marina, y alguns cavalls y soldats.

Aquesta retirada és estada tant més vergonyosa als enemichs quant sa entrada era estada plena de fausto, publicant altament que avían de repuxar⁶ nòstron exèrsit fins a Barselona, però sa inquietut no·ls ha permès de entretenir-se més de un dia dintre la plana de Urgell. Al que·s deu pensar que ses mides avien estades mal preses en lo primer siti de Costantí, no·n són exits gaira millor en la segona empresa que an fet contra aquesta plaça. Perquè lo marquès de Aytona, avent enviada orde a don Francisco Totavilla,⁷ governador de Terragona, que tornàs asitiar la plaça de Costantí, ab la seguretat que li donava de derrotar nòstron exèrsit, si per cas lo esperave, o de fer-nos vergonyosament retirar, y, per aquest medi, donar-li tems de acabar son siti, comforme se ha vist clarament ab algunes lletres que han preses. La diligènsia y vigor que ha usat lo prínsep de Condé perseguint son exèrsit, los ha totalment romput son designe, y li ha donat tems de embiar, lo dia següent, lo baró de Marzín, llochtinent general de l’exèrsit, y lo compte de Brollo, mariescal de camp, ab los regimens de cavalleria de La Mota, Alez y Marins, la companya de las guardas del prínsep de Condé, ab sinquanta gent d’armas, y los regiments de infanteria de Montpullant, Perigort, Mirapoix, y dues companyes de esguíseros⁸ del regiment de Rhom, per anar segona vegada a visitar lo senyor Totavilla, al qual, ab la matexa infanteria que l’altra vegada y 400 cavalls, avían atacat la plaça, y la batia ab set pesses de artilleria, després del dijous 24 de octubre 1647. Però lo senyor de La Baume, governador de la dita plaça, los rebé ab la matexa cortesia, y los regimens de Rebé y de Sinisterre, cumplint molt bé a sa obligatió, sufriren, en la vila baxa (que no és més que una muralla de un barri, la qual may no s’eren resolts de defendre-la), tres bretxas y tres asalts, a ont los matà molta gent; y després se retiraren dins la vila alta y dintre del castell, a ont los enemichs continuaren de atacar-los. Però la nit del disapte al diumenge, los enemichs, tenint los matexos avisos que tingueren l’altra vegada y entenent que se acostave lo baró de Marzín, retiraren sa artilleria y sas tropas, ab tan gran diligènsia, dins Tarragona, que foren obligats de posar foch a la pólvora y a sas taulas, y dexar les bales y instrumens y un carretó de artilleria. A la matinada, lo senyor de Marzín donà orde per la reparatió de la plaça, y posà dintre un gran conboy de viures y de monisions que lo senyor de Chanpletrux,⁹ intendent, avia ell matex conduït. No·s pot dexar de alabar lo ànimo del senyor de La Baume, lo qual, ab quinze dies de tems, ha sustentat dos sitis, y donà a conèxer son bon coratge y bona discresió, qual se pot esperar de un antich y bon offisial com ell.

Entretant, lo prínsep de Condé avent vist, en les lletres antepreses, a quin punt lo marquès de Aytona considerave la plaça de Costantí, y la promesa que feya a don Fransisco Totavila de no desemparar-lo en aquesta empresa, cregué que ell no voldria, en manera alguna, sufrir aquesta segona vergonya, y que veyent-lo enflaquit per las tropas que enviava al socorro de la plaça, que voldria [20r] tornar a la plana. Per aquesta rahó se féu acampar, ab tot son exèrsit, a Vinbodí,¹⁰ que és lo pas a ont los enemichs avían de passar, per a poder inpedir-los; però, veient que no·s movían y que la plaça estave ja socorreguda, va separar ses tropas a sos quartels per a refrescar-les y reposar de les grans fatigues avien passat. Los enemichs, avent campat de l’altra part de Segre, entre Gardeny y Lleyda, per a fer entrar dins la plaça les monisions de guerra y de bocha que n’avían tret, parexia que, molt prest, avían de passar més enllà de Sinca; patint, en lo puesto a ont estaven, las incomoditats del tems: que la falta de llenya y forrajes poden llansar a perdre a un exèrsit.¹¹

1. A partir d’aquí Parets segueix la Relacion de todo lo que ha passado en la entrada que ha hecho el Marques de Aytona con su Exercito à Cataluña, y su retirada à Lerida: con el segundo sitio de la Villa, y Castillo de Constantin, por don Francisco de Totavila, y su retirada à Tarragona. Del Campo de Vimbodín a los 29 de Octubre 1647 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 7606).

2. Guillem Ramon de Montcada i Alagó, quart marquès d’Aitona, mort el 1670. Fou virrei nominal espanyol de Catalunya entre 1647 i inicis de 1652.

3. Juneda (les Garrigues).

4. Ferdinand de Marchin (1611-1673), que ja havia intervingut a Catalunya el 1642, retornà al front català el 1647 amb Condé. Vegeu la nota biogràfica de P. Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra..., op. cit., pp. 119-120.

5. el: al ms. «al»; corregim d’acord amb el sentit.

6. repuxar: ‘repel·lir’ (cast. repujar).

7. El ja esmentat Francisco Tutavila del Tuffo.

8. esguíseros: ‘suïssos’ (cast. esguízaros).

9. Senyor de Champlâtreux, nou intendent de justícia i intendència de l’exèrcit francès.

10. Vimbodí (Conca de Barberà).

11. Aquí s’acaba el fullet que Parets ha seguit i traduït.