Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 56
Оглавление[48.] Los enemichs volgueren anar a pendre lo fort de Salou y Costantí
En aquex matex tems que sa altesa estave ocupat en pendre la vila y castell de Àger, los enemichs de Terragona volgueren anar a pendre lo fort de Salou perquè los hi estave molt mal y lo tenien per un gran padraste.1 Y axí, hisqueren de Tarragona ab un gros de exèrsit, pensant que los nostros estarien descuydats, però los nostros ja estaven ben fortificats, y molta defensa que hi avían feta, y artilleria encavalcada, y molta gent fransesa que y avia, y catalans, los quals se aportaren tan2 bé que·ls feren retirar ab molta pressa y ab molta pèrdua d’ells, que·ls dexaren espantats.
Y també anaren, primera vegada, a provar los de Costantí, y posaren-hi siti que encara los nostros no s’eren acabats de fortificar, però ja tenían molta defensa.3 Anaren-hi ab molta gent, sens artilleria, y seny[i]ren la vila y los comensaren a enquietar. Y sabent sa alteza que lo enemich era anat a Costantí, de prompte féu marxar lo marquès de Agramunt, que estave devés Monblanch, ab un gros de cavalleria y infanteria. Lo qual sabé de prompte, lo enemich, que la nostra gent avien pasats los colls y que anaven a socórrer la plaça; volgueren dar una escalada ab molta fúria y ho apretaren bé, de tal modo que ja eren dins la vila, però los nostros se aportaren tant bé que, ab molta pèrdua d’ells, los ne tragueren. Y de promte se retiraren dins Tarragona, que no volgueren aguardar lo nostro exèrsit, que·ls era ja desobre; que si se aguesen aguardat un poch més, no se’n tornave ningú en Tarragona. [19r]
1. padraste: «padrastre», en el sentit de ‘destorb, obstacle’ (DCVB, s. v. padrastre, 3).
2. tan: escrit a la interlínia.
3. El primer assalt espanyol a Constantí fou el 15 d’octubre; el segon intent, també fracassat, fou els dies 24-27 d’aquell mateix mes. Sobre aquests episodis vegeu Manel Güell, Constantinus Infelix. La Guerra de Separació (1640-1659), Constantí, 2013, pp. 73 i seg.; també Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 946 i seg.
