Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 48

[40.] De com comensaren a venir les tropes, axí de cavalleria com de infanteria

Vingué lo dit senyor prínsep de Condé tant a la lligera, com està dit, que y avia alguns brivons que se’n burlaven, que no creyen que fos lo prínsep de Condé, sinó que deyen que era un estudiant, un omo de poch quilat, y que no era lo prínsep Condé. Y axí, vingué a ses orelles, y com li foren vingudes les galas y la recàmara y la guarda, volgué amostrar sa ostentatió y demostrar ell qui era. Y axí, lo endamà de festes de Pasqua, volgué anar a misa a Santa Eulària, a la Seu, ab tot son acompanyament; lo qual, primerament, aportave més de sent soldats escarrebinés de guarda, ab una llureya encarnada, y tots guarnits de faxes de plata y de molt espesos pasamans; y patjes y criats ricament vestits, que podien ser patjes de un rey, tan galans vestits aportaven. Lo aver de explicar la grandesa de cavallés y grandes de França anaven en sa companya, no·s pot dir de paraula perquè eren tans que may s’eren vistos; los vestits que aportaven era cosa de mirar: tanta diversitat de vestits y tant richs, tant de or y tanta de plata, y tantes plomas de diverses colós, y tanta mangala, que era la més rica vista que fins alesores se fos vista, per rahó de grandesa de França; y no era molt, perquè era la tersera persona del rey. Ara, què direm del vestit que lo prínsep aportava: ninguna persona podia divisar de què era ni de quina color era, ni capa ni vestit, sinó que tot estave cubert de or que parexia que fos de or de pich de martell, que entench que la capa, si la aguésan posada dreta en terra, que no·s fóra moguda, tant testa de or estave. Los cotxos, carroças y cavalls que aportave era cosa bella, de tal modo que seria may acabar lo aver de comptar la grandesa de aquex prínsep. Y de aquex modo anà en Santa Eulària, hohí misa baxa y se pasejà per Barcelona, dexant contens a molts y suspesos a altros.

Estave lo dit senyor prínsep de Condé aguardant la gent que li avían de entrar, axí per mar com per terra, cavalleria y infanteria. Y la segona festa de Pasqua de dit any 1647, entraren al moll més de 60 barques, les quals aportaven moltes monisions y provisions y pertretxos de guerra, y sis ho set mil infans, los quals desenbarcaren de prompte, tots bella gent;¹ y aquex dia los aportaren en Draçana y desenbarcaren los carros y carretas, ab molta diligènsia, y alguns canons de batre, que y agué un atraüt,² a mar, de armar carros y carretes y desembarcar coses, que may s’era vist; perquè lo endamà, que era la darrera festa de Pasqua, avien de marxar —com ho feren—, perquè treballaren molt, aquell dia y aquella nit, en posar les coses en orde.

Y axí, la darrera festa, de matí, comensaren a marxar de la Drasana, com si fos un camp format, y dret al portal de Sant Antoni, perquè anaven a Servera. Marxaren los dits sis ho set mil infans, tots bella gent; aportaren-se’n sinquanta y tantes barques, que ja estaven a punt ab sos carros, per a fer los pons; los carros y carretas que isqueren, de monisions y provisions, era una bella cosa, tant de bagatje, axí de bast com de collar. De modo que era un camp format, que aquell carrer de l’Espital y la Rambla, fins en Drasana, estave tot espès de gent. Y com foren fora al portal, se esquadronaren tots, cada regiment de per si, per lo mitx de aquells camps, que lo prínsep hisqué a veure’ls, ab uns quans cavallés dels més privats y ab lo mariescal de Agramunt, tinent seu, bell soldat y omo molt prinsipal; hisqueren a veure’ls fora al portal, que·ls feya molt bon vèurer. Y no dexaré de escríurer una cosa de notar: que, al passar lo prínsep per lo mitx de un regiment, un soldat li digué alguna paraula (que alguns [17v] deyen que digué: «Mosiur lo prínsep, baylat-nos de l’argant»)³ y, per aquexa paraula, manà que·l pasasen per les armes. Vista la present, y per a que ningú no s’i posàs a demanar-li misericòrdia per ell, picà de espuelas al cavall y se n’anà dret devés la Creu Cuberta; y quant tornà, lo soldat ja fou mort, que no feren sinó lligar-lo ab un pal y tirar-li tres ho quatre mosquetades, y morí de prompte. Y lo virey tornà y, en aver acabat de regonèxer, se’n tornà a palàsio. Y la gent marxà devés Servera, y aquell dia estigueren allotjats per allí, devés Sarrià y l’Espitalet y Sant Feliu. Aquexa fou la més bella tropa de gent que, de un cop, hisqué de Barcelona. També passà molta cavalleria per defora y per Sant Culgat, que se aparellava una bella campanya.

També vingué la armada de mar, que eren 16 galeres y 14 vaxells grosos; los vaxells se aturaren a la mar, y les galeres entraren y no·s mogueren de aquí, que encara no se sabia si anirían sobre Tarragona, també, perquè li arribave molta gent.⁴

1. L’arribada de les naus franceses al port de Barcelona fou el dia 22 d’abril (MNA, vol. XIV, p. 234). Segons el nunci Vincenzo Candiotti, el 22 de maig arribaren cinquanta vaixells amb sis mil soldats; vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 377.

2. atraüt: «traüt», ‘tragí o tràfec’.

3. «Monsieur le prince, baillez-nous de l’argent». Enteneu el verb bailler en l’antic sentit de ‘donar’.

4. La vinguda de les galeres cal datar-la el dia 3 de maig de 1647 (MNA, vol. XIV, p. 235).