Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 49

[41.] La ostentasi[ó] amostrà lo prínsep abans de anar-se’n

Avent passada tanta gent com està dit, axí de peu com de cavall, lo prínsep se disposà per exir en campanya, y, abans que no se n’anàs, volgué amostrar sa ostentatió y grandesa. Y axí, lo diumenja abans no se n’anàs, que contàvem als 5 de maig 1647,¹ volgué exir a pasejar la Marina² a cavall, ab tota sa grandesa y vestits de gala; y axí, a la tarda, se ajuntaren a palàtio tots los grandes y offisials de guerra, que eren serca de do-sens, tots a cavall ab vestits de gala, que fou una de les més belles vistes que may se sien vistes en Barcelona, de tanta grandesa, que ni per ningun rey may s’era vista tanta grandesa, tanta diversitat de vestits, tanta guarnisió de or y plata, tant de capot vermell, tans richs cavalls ben adornats, tanta ploma caiguda, que tot parexia que era una primavera de flos. Aver de espasificar los vestits que duye lo prínsep y lo marquès de Agramunt (son tinent general) seria may acabar, y, sense ells, tans de mariescals de camp, tans coronells, tans mestres de camp,³ general[s] y tinens de la cavalleria, tots: la hu bo, l’altro millor; y lo sert és que tots los de més offisials de aquexa campanya se trobaven en Barselona. Y de aquex modo se pasejaren per la muralla de Mar fins que fou tart, y aprés se retiraren, dexant lo prínsep en palàsio y dexant lo poble admirat de tanta grandesa.

No parà ab axò la ostentatió de dit prínsep, que encara dexà molt més admirada la gent, de la grandesa que amostrà lo dia abans que no se n’anàs a campanya, lo qual asenyalaren diada, per exir de Barcelona, lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647. Y axí, lo dia abans, volgué que·s pasejàs per tota siutat la sua recàmara y son carruatje, ab tota sa guarda de escarrebinés a cavall ab ses llureyes encarnades, guarnides de pasamà de plata, tant ricament com està dit, que eren serca de do-sens de sa guarda; aprés venien tant de bestià de bast, tots carregats de ses recàmaras —uns matxos com unes torres—, tots ab sos rebostés, y plomalls y demés guarnisions, molt richs, que eren més de se[n]t, y, de dos en dos, un moso de peu; aprés, molts de carros de sis cavalls, tots carregats per a campanya, ab ses cubertes de vaqueta, que, encara que ploga, no·s podia banyar ninguna cosa. Aprés, venia la recàmara del mariescal de Agramunt, també ab prop de sent soldats de sa guarda de escarrabinés, tots ab sa llureya de drap groch, guarnits ab pasamans verts y altres colós; y aprés, també moltísim[e]s bèstias de bast, molt carregats, y molts carros de campanya, y molts cotxos de camí. Aprés, la recàmara de l’intendant dels pagadós y demés ofisials de guerra, que era cosa de vèurer, que durave dues ores a passar per un carrer.

Y de aquexa manera se pasejà per Barcelona, ab molta grandesa y ostentatió, des del matí fins que ja fou tart.

Aquex dia ja ne isqué molta part fora siutat, ab molta part de la guarda, y molt altre part restà assí perquè no podia anar tot junt per lo camí, dexant⁴ admirada tota la gent, de veure tanta ostentatió.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. la Marina: enteneu «per la muralla de Marina».

3. camp: al ms. «camps»; corregim d’acord amb el sentit.

4. dexant: al ms. «dexaant».