Читать книгу Semiidèntics - Muriel Villanueva - Страница 15

Em pensava que el Miquel era un cretí i justament per això l’he convidat a veure l’Aran però no li he dit anem a veure l’Aran esclar només li he dit què fas aquest vespre jo provava de fer anar el projector i ell em mirava des de l’altra punta de la taula de la sala de reunions encara no hi havia ningú més li he dit tinc dues entrades per veure la Jove Companyia de Dansa de València i m’ha fallat l’acompanyant era mentida a mi no em falla mai ningú però m’ha dit la psiquiatra que cal tractar aquesta supèrbia que provi d’acostar-me a gent que em repugna i que provi de mirar-los de ben a prop i de respondre’m a mi mateixa a la pregunta per què em repugna tant aquesta persona?

El Miquel és calb i sua molt a més és un home i un homòfob però no em repugna només per tot això sinó per com tracta l’equip del seu departament malgrat això quan l’he vist allà estirat a terra desmaiat amb les mirades de totes les llotges posades en ell he pensat que va de xulo però que no és ningú el pobre a sobre fa pocs mesos que s’ha separat de la seva dona de tota la vida i se’l veu fotut no és ningú i quan he vist que els ballarins es perdien i que la gent de platea començava a aixecar el cap fins i tot m’han vingut ganes de riure del patetisme de tot plegat m’ha sabut molt de greu per l’Aran això sí.

La qüestió és que hem hagut de sortir al hall del teatre i assumir que si l’actuació seguia ens la perdríem no em podia creure que jo que soc una ànima lliure hagués convidat aquell sac de carn que ara estava estirat al banc de l’entrada amb les potes enlaire i m’hagués de perdre una actuació tan importantíssima per a l’Aran era la primera vegada que actuava a la ciutat en què va néixer i jo havia vingut per fer-li una sorpresa i no havia tingut temps ni de saludar-lo i ara hauria de marxar en un taxi amb un idiota o en una ambulància ves a saber.

L’acomodadora de la sala feia servir un programa de mà per ventar el Miquel i jo m’he rendit al seu costat ell no tornava en si estava blanc com una paret.

A poc a poc el meu col·lega ha començat a balbucejar paraules inintel·ligibles me n’he adonat de seguida que repetia alguna cosa la mateixa frase un cop i un altre sense parar al cap d’un minut o dos la seva parla s’ha anat fent entenedora o potser jo he aguditzat l’orella el que deia era el noi sense braç el noi sense braç es referia a l’Aran esclar.

M’he posat de genolls al seu costat per tenir el cap a prop del seu no sé per què però se m’ha acudit de prendre-li el mocador aquell que amaga tan bé i d’assecar-li el front la noia del teatre s’ha allunyat una mica es deu haver pensat que s’acostava una escena romàntica i ens ha volgut deixar intimitat li he preguntat Miquel què dius del noi sense braç i m’ha respost totalment alienat és el meu fill crec que és fill meu Rut segurament et semblo un boig però és idèntic a... el Miquel s’ha posat a riure com posseït pel dimoni i després només repetia semiidèntic semiidèntic i anava rient desencaixat seguia blanc com una paret.

Jo sé de sobres que l’Aran va néixer amb una bessona que deu ser en algun racó del planeta i que no sap ni que té un bessó i ell tampoc sap que té una bessona i la Blanca de moment no l’hi vol dir i això que ja és grandet i jo aquí no hi puc fer res i no m’ha semblat moment de dir-li al Miquel doncs mira resulta que el teu fill perquè jo soc una ànima lliure que si no seria fill adoptiu meu i a més havia mig captat que el Miquel sí que coneix la noia també m’ha passat pel cap bufetejar-lo per haver abandonat l’Aran i he pensat ets repugnant però m’he dit que no el conec que no el puc jutjar i que havia de mirar-me’l de més a prop també crec recordar que la Blanca només parlava de la mare dels bessons com si no hi hagués cap pare implicat en el tema i la part que jo sé és també massa complicada com per explicar-la en el hall d’un teatre m’ha semblat que la prioritat era treure’l d’allà vols que cridi un taxi i et porto a casa?

I llavors el Miquel s’ha eixorivit m’ha buscat la mà i l’hi he donada i ha dit sisplau Rut porta’m a prendre alguna cosa passegem una mica que em toqui l’aire necessito parlar i emborratxar-me molt però molt et dic que aquest noi és el meu fill i que me’l van robar.