Читать книгу Arbre de l'oblit - Nancy Huston - Страница 11

Com que els negocis d’en Pavel prosperen, els Rabenstein poden deixar el pis de Kingsbridge Heights per una casa a River-dale. Tot i que ara cadascun té la seva habitació, els nois sempre estan com gat i gos. En concret, en Jeremy imposa al seu germà petit un regne de terror, trepitjant-li els peus descalços amb les botes, fent burla de la seva miopia, robant-li i fent-li desaparèixer les llibretes, els llapis i les ulleres, delatant-lo quan arriba tard a escola, desfent-li els cordons, lligant-li les sabates una amb l’altra, escampant-li la roba bruta pel terra de la seva habitació. Quan la Jenka bufeteja en Joel per aquestes bestieses que no ha comès, ell no gosa assenyalar en Jeremy: sap que en Jeremy també li pegaria un cop es quedessin sols.

Està aterrit de pensar que fins a la fi de la seva vida la mare estimarà i admirarà el seu germà gran més que a ell, però no sap com canviar la situació. D’altra banda, no pot esperar que en Jeremy el mati com Caín mata Abel a la Bíblia, i que així la Jenka entengui per fi que s’ha equivocat creient que el gran és més digne d’amor que el petit, perquè en aquest cas seria massa tard per rabejar-se de ser el fill preferit.

Hi ha un altre problema: en Jeremy comença a fer classes de violí. En poc temps aprèn a tocar melodies de Mahler, Dvorák i sobretot de Janácek –melodies que la Jenka havia sentit abans en concerts, a la sala municipal o a la sala de l’Òpera Nacional de Praga, i que la fan plorar per la seva joventut.

És extraordinari com has après a fer plorar ta mare amb tan poc temps, diu extasiada. No m’ho puc creure. Tres compassos de Janácek i se m’obren els canals lacrimals. Em pregunto com t’ho fas.

Sense cap talent musical, en Joel no té accés a aquests canals.

En el seu interior, el que més desitja és poder jugar a beisbol amb els seus amics després de l’escola, però la Jenka s’hi oposa.

Heu sentit parlar mai d’una cosa més idiota?, diu ella. Colpejar una pilota amb un bat, després entomar-la i enviar-la allà on era al punt de sortida, pots dir-me de què serveix, això? Pots explicar-me quina gràcia té córrer com un boig al voltant d’un camp en forma de diamant? Els teus avantpassats sabien tallar i polir els diamants: això sí que valia la pena. Un dia aniràs a veure el Museu del Diamant de Praga i veuràs de què parlo.

El Yankee Stadium només és a quatre parades al sud de casa, amb la línia 4 del metro IRT, però ni pensar-hi que en Joel pugui anar a un partit del seu equip preferit. Tots els seus amics hi tenen dret, ell no; i ell, a més, no pot estar al dia dels resultats de beisbol perquè, en lloc de comprar el Post com els altres pares, en Pavel compra el Times.

Aïllat i desgraciat a l’escola, intimidat pel seu germà a casa, en Joel s’aferra als llibres. Agafa en préstec de la biblioteca de l’escola un volum rere l’altre i els devora de la primera pàgina a l’última. A quart curs, comença a fer-ne una llista meticulosa, amb el títol, l’autor i el tema, un resum del contingut i una puntuació (sobre deu) que reflecteix la seva apreciació personal. Els seus autors preferits (10/10) són Agatha Christie, Alexandre Dumas i Jules Verne, amb A J. Cronin en quarta posició. A finals de sisè curs, la seva llista de lectures ja té vint pàgines.

Un dia la Jenka la troba a la seva taula. Impressionada, se’n meravella a en Pavel mentre sopen. A la nit, en Jeremy l’hi roba. Quan en Joel s’hi encara, l’altre ni tan sols ho nega.

Aquell paperot?, diu. No teníem més diaris i l’he fet servir per encendre el foc.

En Joel es queda sense veu.

Què passa?, continua en Jeremy. En pots fer una altra, no? Vinga, caganiu, para de fer el ploricó... No em diguis que ara aniràs corrents a explicar-l’hi a la mama!

Mentre diu això, trepitja metòdicament amb els seus sabatots els peus amb mitjons d’en Joel i li escup a la cara.

En Joel torna a la biblioteca de l’escola i comença una nova llista de lectures. Aquesta vegada en fa una còpia i l’amaga en un lloc secret –una mica com les genizes de les sinagogues, on entaforen els llibres sagrats hebreus esperant la cerimònia del seu enterrament.

Per avançar-se una mica en la preparació del seu bar mitsvà, en Joel es posa a estudiar obsessivament les regles del Talmud Torà. N’hi ha una que l’amoïna una mica, és la que prohibeix malbaratar la semença. És un dels pitjors pecats del món, Déu va matar clarament Onan per això!... tot i que, si ens ho mirem de prop, resulta que Onan va ser castigat no perquè es masturbés, sinó perquè quan el seu germà va morir i ell va casar-se amb la vídua com l’hi ordenava la Torà, no tenia ganes de deixar-la embarassada perquè els seus fills serien considerats fills del seu germà i no seus i no tindria dret de transmetre’ls els seus béns, o sigui que va decidir retirar-se i deixar que la seva semença s’escampés per terra. Però bé, sigui com sigui, la moral de la història era la mateixa, és a dir, que si vessaves la teva preciosa semença tant se valia com esdevenies impur, tant si ho havies fet expressament (per divertir-te) com si no (dormint). Segons la tradició oral, els rabins que tenen somnis eròtics la vigília del Yom Kippur o del Roix ha-Xanà no tenen dret de presidir les cerimònies. Pobres!, es diu en Joel. Deu ser incòmode haver d’anar a la sinagoga i dir: «Eh, bé, em sap greu però enguany haureu de buscar algú altre per presidir les cerimònies...».

En Jeremy ja ha celebrat el seu bar mitsvà. Diu que vol ser advocat quan sigui gran, per defensar el novíssim Estat d’Israel, però mentre espera hi ha una llei que transgredeix gairebé cada dia, la que prohibeix vessar la seva semença expressament (per divertir-se). Joel ho sap perquè les seves habitacions estan costat per costat i a través de la paret mitgera sent el seu germà gran esbufegar i gemegar un vespre rere l’altre. Deu deixar taca als llençols perquè la Jenka el renya sovint sobre aquest tema. De vegades en Jeremy protesta sanglotant: No m’he tocat, mama! T’ho juro! –I això què és, doncs?, exclama la Jenka. Eh? Què és, això? T’hi he de fúmer el nas a dins perquè admetis que això ha sortit de la teva shofkha?

En Joel sap què és rebre el furor de la Jenka de ple: et fereix en el més profund de tu mateix i et fa posar vermell com una nena, per tant està vivament, vergonyosament content cada vegada que li toca a en Jeremy i no a ell. El pitjor de tot, en les recriminacions de la Jenka, és que sempre estan relacionades amb l’Holocaust. Et penses que les meves germanes van morir perquè tu et poguessis grapejar?, diu, per exemple. Et penses que sis milions de jueus van quedar reduïts a cendres perquè tu comprometis així el teu futur? És tot el que se t’ha acudit per compensar la pèrdua dels homes més cultivats de Praga i de Viena, d’Atenes i de Berlín?

Un dia, exasperat que el renyin més que al seu germà petit, en Jeremy compra un número de Modern Man i l’amaga de qualsevol manera sota el matalàs d’en Joel. Naturalment, la Jenka el troba de seguida que entra a l’habitació d’en Joel per plegar les piles de roba que ha planxat la Deanna, la criada jamaicana. Agafa la revista, veu de què va i gairebé cau a terra. Troba que no està a l’altura per tractar una falta com aquella i avisa en Pavel.

Quan en Joel torna del seu curs de Talmud Torà aquell vespre, el seu pare el fa pujar al seu despatx, al primer pis. Agafa la revista enrotllada com un tub.

Ets tu qui ha comprat això, fill?

Amb els ulls a terra, en Joel fa que no amb el cap.

Algú te l’ha deixada?

Un cop més, en Joel fa que no amb el cap.

Llavors com és que la tens?

A en Joel les galtes li brillen de vergonya i de ràbia, però continua callat. Més que el càstig del seu pare, tem el que rebrà de mans d’en Jeremy si el delata. En Pavel fa la pregunta en diversos tons, però ell es manté en silenci. Llavors, mentre el continua aclaparant de retrets, en Pavel, teatral, comença a colpejar-lo amb el número de Modern Man. Els seus cops, tanmateix, no són tan forts com els crits: no té tant la intenció de castigar el fill, sinó més aviat de tranquil·litzar la dona.

Et penses que és per això que em trenco el toutchis? Et penses que em passo seixanta hores la setmana a l’oficina per tenir un fill com tu? Un fill que es magreja escarxofat al llit mirant schmuschkas? Te’n burles, de totes les esperances que hem posat en tu, vols convertir-te en un macarra? Aspires a això, a convertir-te en un miserable gamberro novaiorquès?

Finalment, esbufegant de manera teatral, llança la revista per l’habitació i es deixa caure a la butaca. No vull que facis entrar mai més a casa aquesta mena de chazerai, queda clar? Ni t’acostis a sopar, avui. Ta mare no cuina per a macarres. Queda clar?

Sí, papa.