Читать книгу Arbre de l'oblit - Nancy Huston - Страница 16

La sents, Shayna, la rivalitat latent que enfronta en Joel i la Lili Rose. És en l’aire talment l’olor de les clavegueres, feble però persistent. Comences a tenir una idea vaga d’on ve tot això: té relació amb el fet que la Lili Rose no t’ha portat dins el ventre ni t’ha parit. Ja fa estona que vas descobrir que per treure-la de polleguera n’hi ha prou que us tanqueu en banda tu i el teu pare. «No és culpa meva, et dius, si el papa és més simpàtic que la mama».

L’escola St. Hilda’s & St. Hugues’s pot ser ecumènica: als passadissos de l’entitat, és evident que tothom creu en Déu. Quan comences primària quatre anys després de la teva inscripció precoç, resulta que l’ofici matinal a la capella és obligatori. Això fa empipar en Joel, però la Lili Rose creu que seria un error canviar-te ara d’escola: necessites continuïtat. O sigui que t’aconsellen que aprofitis aquell moment per fer revisió, pensar en una altra cosa o fins i tot llegir discretament, com vulguis.

Que siguis una descreguda durant l’ofici, passa; però en fer-te gran cada vegada et fa patir més ser l’únic alumne de l’escola que no celebra ni Nadal ni Roix ha-Xanà, ni Pasqua ni Yom Kippur. Acabes queixant-te’n a en Joel i la Lili Rose.

Per què els ateus no tenen mai res a celebrar?

Es miren, desconcertats, en parlen i decideixen fer una petita concessió. Després de fer-te entendre bé que no creuen més en els fantasmes, els trols, les bruixes o els homes llop que en els troncs ardents, els peixos multiplicats o la gent que ressuscita després de la mort, et donen permís per celebrar Halloween.

Així, cada any a partir dels teus set anys, la Lili Rose et compra una disfressa a la botiga del cap del carrer. Preocupada per evitar els estereotips de gènere com ara princesa, nina Barbie o alguna altra fada, tria disfresses que tu trobes d’allò més frustrants: granota, gat, guineu. Tot seguit et frustra encara més acompanyant-te a fer la ruta dels caramels –només per dins del vostre edifici, és clar. Quan protestes, t’explica que les nenes marrons i les dones beix que es passegen per Morningside Heights en caure la nit corren el perill que els robin, les apunyalin o pitjor.

Trobes poc engrescador resseguir els passadissos lúgubres de Butler Hall al costat de la mare i trucar a les portes fent veure que ets un capgròs pigallat i pelut. La majoria de la gent ni es dignen a respondre, d’altres enganxen l’ull a l’espiell i se’n tornen cap dins; fins i tot els qui obren la porta deixen la cadena posada i et passen llaminadures barates per l’escletxa entreoberta.

De tornada a casa, explotes entre sanglots.

Per calmar-te, la Lili Rose t’explica que tothom està angoixat perquè Rudy Giuliani, l’alcalde de Nova York, acaba de buidar els refugis dels sensesostre, i, doncs, ara vaguen per la ciutat a milers pidolant una mica de menjar, diners o ajuda. I ens fan por, afegeix, perquè les males condicions de vida que tenen els han afectat la salut mental.

Sanglotes sense consol.

Però no t’hi facis mala sang, reina meva, diu la Lili Rose. Hi ha problemes que no són fàcils de resoldre, ni tan sols per als grans!

VULL DONAR-ME A L’HERVÉ. M’ENCANTA AQUEST TIO, M’ENCANTA VIATJAR AMB ELL. DIU QUE NECESSITO POSAR-ME A LES MANS D’ALGÚ I QUE VOL QUE AQUESTES MANS SIGUIN LES SEVES. OK, VULL POSAR-ME A LES SEVES MANS. M’AGRADA MIRAR-LI ELS DITS LLARGS I FORTS, TANT SI ESTAN OCUPATS GRAPEJANT-ME ELS PITS COM OFERINT ELS PRIMERS AUXILIS A LA VÍCTIMA D’UNA INUNDACIÓ. ENS VAM CONÈIXER AMB PROU FEINES FA SIS MESOS, PERÒ TENIM GANES DE PENCAR JUNTS TOTA LA VIDA. M’ESTIMA, ENS ESTIMEM AMB BOGERIA, POTSER UN DIA TINDRÉ UN FILL SEU, PERÒ ABANS DE PENSAR EN UN EMBARÀS HE DE TROBAR LA MANERA DE POSAR UNA MICA D’ORDRE EN EL MERDER DE LA MEVA VIDA.