Читать книгу Arbre de l'oblit - Nancy Huston - Страница 14

En Joel també, als dotze anys i mig, comença els preparatius per al seu bar mitsvà. El tutor que li assigna la sinagoga de l’avinguda Marion és un noi jove amb el nas ple de grans, els cabells greixosos, les dents podrides i una halitosi severa. En Joel aprèn a articular llargues frases en hebreu sense respirar pel nas. Les paraules li ballen als llavis. El tutor, sorprès per la pronúncia impecable, assenteix amb el cap i li fa reverències.

Per fi arriba el gran dia. En Joel se sent a punt. Té ganes que la Jenka estigui més orgullosa d’ell que d’en Jeremy. La sinagoga és plena a vessar, els seus pares estan asseguts a primera fila, el seu germà providencialment absent –i ell, Joel Rabenstein, és el centre d’atenció. Alt i majestuós en el seu vestit daurat, el rabí obre amb solemnitat el recambró de fusta que conté el Séfer Torà i desenrotlla el pergamí per a ell sol. Tot és com ha de ser, tret que... En Joel té molèsties a la panxa. Se li recargolen els budells. Quan aixeca el cap, els seus ulls troben els del rabí i la mirada del sant home s’enfonsa dins seu fins a les profunditats.

En Joel comença a cantar els versos en hebreu. Ho ha memoritzat tot perfectament, però, cosa estranya, mentre la seva veu desgrana els passatges de Reis 18, l’escena que descriu comença a viure dins seu; és com si les paraules engendressin la realitat a mesura que són dites. En Joel es troba entre els profetes que, al mont Carmel, dubten entre dos déus. Els veu saltar a l’altar i posar-se a cridar. Quan Baal, el fals déu, no respon, es claven espases i llances a la carn, fent brollar la seva pròpia sang. En Joel continua articulant el text, però cada vegada té més mal de panxa perquè està trasbalsat pel que mostren les seves paraules: fulles afilades que penetren el cos dels toros i el dels homes, la sang que raja, els homes que tallen els toros a trossos i els cremen a l’altar, el foc del Senyor que cau, consumeix la carn i asseca l’aigua fins a l’última gota.

En Joel té el cor a la punta dels llavis. El rabí, tornant a enfonsar la mirada en la seva, veu que no hi creu.

Ara ja arriba el final de la cerimònia. El rabí cobreix el cap d’en Joel amb una tela blanca gruixuda –després, posant les mans sobre la tela, es vincla i li diu en veu baixa: «Estreny el cul i continua».

Atònit, sol, invisible, en Joel rugeix amb violència.

Ja s’allunyen, el rabí li porta el xofar als llavis i ell hi bufa a dins. En Joel sap que l’instrument representa la banya del boc que s’havia embrancat al sotabosc. La idea és recordar a Déu el mèrit d’Abraham, amb l’esperança que Ell perdonarà als homes els seus pecats. «No oblidis!», imploren les notes d’or enfilant-se a través de l’aire cap al Tot Poderós. «Abraham estava disposat a sacrificar el seu fill! Bé mereixem una petita reducció de la pena a canvi, no?».

Al cap d’un moment, les notes flotants alenteixen i s’apaguen, significant al món que en Joel s’ha convertit en un home... un home jueu. Veu que la Jenka el mira, radiant, amb els ulls plens de llàgrimes. Però quan la gent s’aplega al seu voltant per felicitar-lo –Mazel tov! Mazel tov!– es fa un quàdruple jurament en veu baixa: no dirà mai més cap cosa en la qual no creu, ni menjarà animals, ni portarà la quipà, ni posarà mai els peus en una sinagoga.

La Jenka està horroritzada perquè el seu fill petit de sobte es nega a menjar la seva sopa de pollastre, els seus bagels de salmó fumat i la seva carpa farcida. Vey ist mir! Sospira i se’n queixa a en Pavel, però el noi continua intractable. Està tranquil i resolut en la seva decisió de consumir només verdures i productes làctics. Quan els seus pares tenen convidats a sopar, es queda al seu lloc en silenci, pica una mica d’amanida de col i de pastís de poma i es disculpa educadament. Sortint del menjador sent els adults sospirar i lamentar-se en veu baixa de veure’l tan pàl·lid i magre. Com pot ser, no menjar carn?, diuen mentre es tornen a servir una mica més de bou a la Stroganoff de la Jenka. L’home és carnívor per naturalesa. Caça des de la prehistòria!