Читать книгу Arbre de l'oblit - Nancy Huston - Страница 19

Amb només nou anys ja comences a tenir formes i la Lili Rose està preocupada. Està convençuda que piques entre àpats i t’imposa un règim estricte, però no impedeix que els pits se t’inflin i que les natges se t’arrodoneixin. D’altra banda, els cabells se t’arrissen cada vegada més i t’acaben convertint en una autèntica petita afro que resisteix a tots els esforços de la Lili Rose per allisar-te’ls.

Llavors els avions s’estavellen contra els gratacels. Com que viviu a uns quants quilòmetres al nord de les torres bessones, no patiu de ple l’horror de l’esdeveniment, i els teus pares, que no volen que absorbeixis en una dosi massa alta les imatges del desastre, tenen cura d’apagar la ràdio i la televisió quan tu hi ets. Tant és: la ciutat sencera, el país sencer està traumatitzat.

A East Hampton, el diumenge següent, veus la teva àvia Jenka, l’esquena sacsejada d’espasmes, sanglotant en braços del teu oncle Jerry.

NO ÉS FÀCIL SABER PER ON COMENÇAR. POTSER NOMÉS M’HI HE DE LLANÇAR, TIRAR-M’HI, UNA MICA A L’ATZAR... OH, HERVÉ, QUI EM DONARÀ L’ELOQÜÈNCIA, LA POESIA I LA CONFIANÇA QUE NECESSITO PER EXPLICAR-TE AMB CALMA LA MEVA HISTÒRIA –AMB PROU CALMA, ALMENYS, PERQUÈ SIGUI COMPRENSIBLE? MÉS AVIAT GANES DE TRENCAR-HO TOT, FER-HO MIQUES. SÍ: ESBOCINAR EL MEU PASSAT I CONSTRUIR UNA OBRA D’ART A PARTIR DE LES RUÏNES. PER A NOSALTRES, HERVÉ, ESTIMAT. PERQUÈ PUGUEM SOMIAR UN FUTUR.