Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 11

Tenir com a objectiu de l’educació dels infants que siguin feliços pot ser una trampa i complicar molt el tema en què se centra aquest llibre. Un dels motius d’això és que tenim una cultura que confon la felicitat amb l’entreteniment i la satisfacció immediata dels desitjos.

Tenir una vida plena i significativa no vol dir estar sempre content, i menys encara vol dir aconseguir tot allò que un vol i desitja. A vegades obtenim una gran satisfacció de fer alguna cosa que és difícil, que ens suposa un esforç o un sacrifici. Fins i tot podem arribar a sentir-nos molt plens en renunciar a un desig per un ideal més elevat. Els desitjos no s’acaben mai, quan obtens quelcom que desitjaves ja comences a desitjar alguna altra cosa, així que aquest camí mai pot aportar una satisfacció real. Mihaly Csikszentmihalyi ens ho explica al llibre Fluir (flow), resultat de la investigació que, durant més de 20 anys, va fer sobre la «psicologia de la felicitat» per intentar entendre què fa que les persones se sentin felices.

Tampoc la satisfacció derivada de l’entreteniment és la millor manera de cultivar la felicitat. L’entreteniment ens distreu una estona i, quan s’acaba, en volem més. Quan s’acaba la font d’entreteniment no necessàriament ens sentim plens i satisfets amb nosaltres mateixos. A més, si tota la satisfacció deriva de l’entreteniment ho tenim difícil, perquè, si hem d’esperar sempre que quelcom extern ens aporti satisfacció, deixem de ser proactius i ens tornem emocionalment dependents.

Els infants ja venen preparats per trobar satisfacció en la seva activitat espontània i natural, com moure’s, jugar, manipular, experimentar, etc. Tenen una voluntat infinita i estan disposats a «treballar dur» amb gran satisfacció. Són, per naturalesa, proactius si nosaltres no espatllem aquesta tendència innata. Heu observat mai, per exemple, com els nadons es passen llargues estones intentant mantenir les mans dins del seu camp de visió per poder observar-les? Tenen un gran interès en les mans, però, com que encara no controlen del tot els moviments, és una tasca difícil. Necessiten molta voluntat i perseverança, però no els importa, ho segueixen intentant fins que ho aconsegueixen.

Així que, si realment volem educar infants «feliços», és imprescindible promoure i respectar la seva llibertat de joc i moviment, cuidar el seu impuls natural de tenir una activitat pròpia i espontània. D’aquesta manera desenvoluparan recursos per trobar satisfacció en allò que fan i saber gestionar de la millor manera possible les situacions difícils. Hi hem de posar especial consciència perquè siguin més capaços de gestionar les frustracions, una capacitat molt important en la salut emocional que necessiten desenvolupar perquè, si no ho fan, es quedarà allà, desaprofitada. Això significa intentar educar-los en la resiliència, en la voluntat i en la capacitat de mantenir-se «sencers» encara que a vegades les coses no surten tal com un espera. Així, la seva experiència vital seria molt més satisfactòria i veuríem infants «feliços», o, com m’agrada més dir-ho, satisfets!

Com que és un tema complicat, més endavant dediquem un apartat a parlar especialment de les frustracions.