Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 7

A l’hora d’educar, les referències del passat ja no ens serveixen, volem fer les coses d’una manera diferent. Estem en procés, buscant referents i models que ens satisfacin, que siguin coherents amb una manera nova d’educar els nostres fills o bé els infants que tenim a càrrec nostre com a professionals. A més, ens trobem en un context social que ha canviat moltíssim en poc temps i que comporta algunes dificultats afegides. Segurament és més complex educar, per exemple, quan el nivell de consumisme és tan elevat i quan tenim l’accés a les noves tecnologies tan a l’abast.

Actualment ens trobem amb moltes idees noves, modes, propostes i teories diferents, però molt poques estan ben fonamentades en una experiència sòlida. Que siguin molt populars no vol dir necessàriament que siguin vàlides per a tothom. Amb tota la informació que tenim disponible, com podem saber què és fiable i què no? A mi, personalment, em serveixen els referents que estan construïts sobre una base ferma. Jo també, com a mare i com a professional, he fet el meu camí personal, buscant, experimentant, construint. En aquest camí he trobat moltes ajudes, però sobretot hi ha dues referències principals que m’han servit especialment, perquè hi he trobat aquesta solidesa que necessitava: la proposta de la visió pikleriana i la pedagogia Waldorf.

En aquest camí personal, vull dedicar un especial agraïment a Ute Strub, a qui vaig conèixer l’any 1995 i que ha estat, des de llavors, un model, una mestra i una amiga. L’Ute em va introduir en una visió tan nova de l’infant i dels processos que fa que tot es va capgirar i ja res no va ser com abans.

De la mà de l’Ute vaig conèixer el treball d’Emmi Pikler (entre moltes altres coses) i més endavant em vaig formar a l’Institut Pikler de Budapest. Pocs anys després de conèixer l’Ute em vaig introduir en el món de la pedagogia Waldorf, primer participant en grups d’estudi que es feien a Girona i més endavant apuntant-me a la primera formació de mestres que es va fer a Catalunya, l’any 1999.

En aquest llibre parlo de com podem ajudar els infants a integrar límits i normes socials. És un tema complex i aquest és un llibre que busca aportar una reflexió, però també donar eines pràctiques per al dia a dia amb els infants. M’adreço tant a professionals com a famílies, de la mateixa manera que quan faig cursos i xerrades m’agrada tenir els dos col·lectius presents. Estic convençuda que uns i altres es poden nodrir dels exemples i les reflexions, tant si fan referència a situacions d’espais educatius com si descriuen situacions més pròpies de l’àmbit familiar. L’àmbit educatiu inclou un ampli ventall de professionals, com poden ser cuidadors, cangurs, educadors, mestres, etc. I sempre és bo recordar que l’àmbit familiar no es redueix només als progenitors, així que pot ser interessant compartir aquests continguts també amb els avis, els tiets, els padrins, etc.

Quan vaig conèixer com treballaven els límits i la gestió de conflictes a l’Institut Pikler de Budapest vaig entendre que el fet de posar límits pot arribar a ser un veritable art. D’aquí el nom L’art de posar límits. Les reflexions que els professionals de l’Institut Pikler comparteixen sobre aquest tema són d’una gran profunditat i deixen en evidència l’ampli coneixement que tenen sobre els infants. Les educadores i les formadores de l’Institut Pikler són unes veritables artistes i estic molt agraïda d’haver begut d’aquesta font. No és la meva única referència, però, en relació amb el tema d’aquest llibre, és la principal. Encara que el treball que es fa a l’Institut està principalment enfocat a l’etapa de 0 a 3-4 anys, la seva visió i posada en pràctica és en realitat una veritable «escola» que ens serveix per a allò que ens trobarem més enllà dels 3-4 anys. Vull aclarir que mai parlaré en nom de l’Institut Pikler, i que quan dic des de la perspectiva pikleriana em refereixo a la manera com jo, personalment, he entès i integrat aquests coneixements. Espero sincerament que el contingut d’aquest llibre estigui a l’altura del que he après amb els professionals de l’Institut.

He volgut incloure molts exemples pràctics de situacions reals, però tots els noms estan canviats per preservar la privacitat dels adults i els infants implicats. Aprofito per agrair la confiança de les famílies i dels professionals que van compartir amb mi les seves experiències i les seves dificultats en les consultes i els assessoraments. Desitjo que el material que trobareu en aquest llibre sigui d’ajuda per a totes les persones que, com jo, volen educar els infants amb respecte, afavorint el seu potencial perquè puguin créixer com a persones sanes, amb recursos i una bona autoestima. ~