Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 9

Fa molts anys, en un curs, Ute Strub ens va proposar la següent imatge: si, estant en una sala, amb els ulls tancats, necessitéssim moure’ns per l’espai, què faríem? Segurament posaríem les mans davant nostre intentant trobar algun element, una paret, per exemple, que ens servís de referència. Un límit físic que ens ajudés a orientar-nos. Si, estant en aquesta situació, no trobéssim res, ens sentiríem molt desorientats i insegurs.

Janet Lansbury, al seu llibre Los niños malos no existen, fent una referència a l’educadora Janet Gonzalez-Mena, dona una altra imatge que també il·lustra molt bé com ens sentim sense límits clars: com caminem per un pont sense baranes? Hem d’anar a poc a poc i vacil·lant. En canvi, que confiats i segurs que ens sentim quan hi ha baranes!

Aquestes imatges, que fan referència a límits físics, ens poden servir com a metàfora per entendre la importància dels límits per als infants. Si els infants no troben límits que els ajudin a orientar-se en el món de les relacions socials, es troben igualment perduts, desorientats i insegurs. Necessiten tenir al seu costat adults que siguin capaços d’ajudar-los en aquest procés, és una necessitat vital dels infants. És per això que Magda Gerber diu que «lack of discipline is not kindness, it is neglect»: la falta de disciplina no és amabilitat, és negligència (Dear Parent: Caring for Infants with Respect, p. 108).

Posar límits, però, no és l’únic que ha de fer l’adult. Els infants tenen moltes altres necessitats: necessiten sentir-se estimats, segurs, protegits, necessiten que algú s’interessi per ells. Necessiten jugar, moure’s, experimentar, desenvolupar certes capacitats. Molt sovint em trobo amb adults, familiars o professionals, que em demanen ajuda perquè creuen que els infants tenen problemes relacionats amb els límits. Però quan observo les situacions veig que, en moltes ocasions, aquests infants no tenen realment un problema de límits. El que em trobo sovint és alguna mancança en l’atenció de les seves altres necessitats vitals: per exemple, que els infants no poden jugar o moure’s prou, o que l’adult no té prou presència o resposta envers ells. Les dificultats que experimenten els adults són el resultat, al final, d’aquestes mancances, perquè els infants, amb els seus comportaments, estan expressant un malestar.