Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 14

La paraula autoritat no cau gaire simpàtica en els ambients d’educació respectuosa. Tornant al diccionari, hi trobem la següent definició: «Dret o poder de manar, de regir, de dirigir. L’autoritat del president. L’autoritat de la llei. L’autoritat paterna». Els pares tenen dret a manar sobre els fills? Els adults tenim dret a manar sobre els infants? És una bona pregunta, que podria generar molta discussió.

Però també hi trobem una altra definició: «Persona que té poder o que mereix poder sobre l’opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia».

M’agrada aquest matís de «mereix poder». Als que potser teniu algun problema amb la paraula autoritat, perquè l’associeu amb autoritarisme, penseu que aquesta paraula la utilitzem també quan diem: «Aquesta persona és una autoritat en el tema». Quan dic que algú és una autoritat reconec que és una persona que sap molt d’un tema.

En aquest sentit, normalment a partir dels set anys els infants comencen reconèixer l’adult com a autoritat, com a algú que en sap molt. En aquesta etapa diuen coses com «és que ho ha dit la mestra!» o «m’ho ha ensenyat el meu pare!» amb una gran admiració. Però, és clar, el que necessiten és una autoritat positiva, amorosa i respectuosa, que no abusi del poder que pot tenir sobre l’altre. En l’etapa de la primària, a partir dels set anys, si l’adult assumeix el seu paper d’autoritat positiva els infants estan molt satisfets, perquè és el que esperen d’ell. Hem de tenir present que quan eduquem des del respecte en realitat no imposem l’autoritat, sinó que deixem que sigui l’altre qui ens reconegui com a autoritat, com a aquell que «mereix poder sobre l’opinió dels altres» perquè s’ho ha guanyat. Els infants són els que reconeixen l’adult com a autoritat i això va d’acord amb la seva experiència vital en aquesta etapa.

Potser algú està pensant, i amb raó, que nosaltres no ho sabem tot, no en sabem més i no tenim sempre raó... No ens hem de preocupar, perquè això ho veuran clarament en l’adolescència! Durant el segon septenni, en l’etapa de la primària, l’infant ens veu d’alguna manera com dins d’un marc arquetípic: «la mare», «el pare», «els avis», «el mestre», etc. Els adolescents de cop es posen unes ulleres amb uns altres vidres, ho veuen tot amb uns filtres nous i finalment ens comencen a percebre amb més objectivitat. Ja no som un «arquetip», volen saber com és aquesta persona que tenen davant. Ens fan preguntes, ens qüestionen, ens posen a prova. Volen saber què pensem, quina és la nostra visió i la nostra opinió. Ens miren amb una mirada crítica, comencen a percebre els nostres defectes... Ens ensenyen punts febles de nosaltres mateixos dels quals potser no érem conscients. Recordo un dia que el meu fill em va dir: «Mare, t’adones de com interromps la gent quan parla?». Tenia tota la raó! Vaig veure clarament com havia deixat de ser un nen de primària que troba que la mare tot ho fa bé per ser un adolescent que et veu com una persona amb escletxes. La veritat és que cal una mica d’autoestima per portar bé l’adolescència dels nostres fills, però si no ens ho agafem com a quelcom personal podem aprendre molt amb ells en aquesta etapa!

Hem parlat de com es percep l’autoritat a primària i secundària, però l’àmbit de l’etapa infantil és molt diferent. En aquesta etapa encara no som una «autoritat» per als infants. Per a l’infant de primer septenni, l’adult és un model a imitar. Més endavant parlarem de la imitació.

És interessant, de totes maneres, tenir present que durant els dos últims anys del primer septenni, o sigui, entre els cinc i els set anys, podem trobar infants que comencen a «tenir un peu» en la propera etapa i potser comencen a demanar una resposta diferent de l’adult, més pròxima a la que esperaria un infant de primària, un adult que «sap» com han de ser les coses. Igual que en els dos últims anys de la primària, a partir dels dotze anys, els comencem a dir «preadolescents» perquè fan un canvi i, en estar pròxims a l’adolescència, potser també demanen una actitud una mica diferent dels adults. ~