Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 12

Avui en dia, moltes famílies volen educar els seus fills en llibertat. Però què significa això exactament?

He dit anteriorment que eduquem en dos àmbits diferents: per un costat hem de deixar que els infants expressin lliurement els impulsos de joc i moviment i, per l’altre, hem d’ajudar-los a controlar altres impulsos perquè desenvolupin eines socials, de manera que llibertat i límits no estan renyits, sinó que són compatibles i complementaris. Llibertat no vol dir absència de límits perquè, si fos així, el món seria «la jungla». Volem ajudar els infants a desenvolupar unes capacitats que els permetin, quan siguin més grans, relacionar-se a partir d’uns valors i una ètica social.

Els infants necessiten joc lliure i moviment lliure durant tota l’etapa infantil. Però aquesta llibertat de joc i moviment ha d’anar acompanyada d’un procés de construcció d’eines socials que implica una feina que s’ha de fer amb l’ajuda de l’adult. Sobre aquesta feina en parlem, justament, en aquest llibre. En la pedagogia Waldorf es parla molt de la qüestió de la llibertat, s’acostuma a dir que les escoles Waldorf no són exactament «escoles lliures», tal com se sol entendre aquest concepte. De fet, si entrem en una escola Waldorf de primària, per exemple, veiem taules, cadires, pissarra, un mestre que explica coses, un temari que se segueix, etc. I un pot pensar que els infants d’aquestes escoles tampoc no són tan lliures, perquè no poden fer sempre tot el que volen.

El que interessa realment a la pedagogia Waldorf és un objectiu a llarg termini, la intenció és educar infants que esdevinguin persones lliures. Quina educació necessiten per arribar a ser persones lliures? Si a un infant li deixo fer tot, potser a primera vista semblarà que és molt lliure. Però si no aprèn a controlar els seus impulsos, si no aprèn a gestionar la frustració, si no pot ser empàtic, si té dificultats per conviure socialment, no ho serà gens! Així que, al final, el que ens hem de preguntar en realitat és: què necessiten els infants en cada etapa per poder créixer de manera saludable i esdevenir persones lliures?

Els límits tenen a veure amb la convivència social. Un dia, en una xerrada, un pare em va plantejar la dificultat de fer entendre al seu fill d’un any i mig que no havia de guixar a la paret de casa seva. Jo li vaig preguntar quantes persones vivien a casa seva i em va dir que quatre: pare, mare i dos fills. Vaig recordar-li que hi havia quatre persones que havien de conviure en una casa i que hi ha d’haver unes normes de convivència. És totalment acceptable que els adults no vulguin tenir les parets guixades. Es tractava d’un infant amb molta passió per guixar, i això és genial, però li podem oferir paper i colors o una pissarra, no cal que guixi les parets.

Potser una família decideix que a casa seva tothom pot guixar les parets. Això no és ni bo ni dolent, són diferents criteris i si tots hi estan d’acord cap problema. Però deixar guixar les parets és important per educar infants lliures? És d’aquesta mena de llibertat que estem parlant? Clarament no. En canvi, tenir la capacitat d’integrar normes socials sí que és bàsic per esdevenir una persona lliure.