Читать книгу L'art de posar límits - Sonia Kliass - Страница 16

Posar límits és una part del procés d’educar que costa un esforç i és feixuga. Però, si entenem que és una feina que només podem fer els adults, ens adonem que, encara que sigui una feina dura, és important intentar fer-la ben feta.

Quan faig una formació sovint plantejo als participants la següent pregunta:

«Quines qualitats necessitem nosaltres, els adults, per posar bé els límits als infants?»

Dic expressament qualitats perquè una qualitat la pots desenvolupar. No es tracta d’una característica, un do o una tendència, tot i que hi ha gent que ho pot tenir més fàcil o més difícil segons certes característiques personals.

A partir d’aquesta pregunta, entre tots els participants comencem a construir una llista i sorgeixen paraules com paciència, empatia, calma, fermesa, claredat, seguretat, coherència, confiança, constància, perseverança, autocontrol, respecte, flexibilitat, autoconeixement, capacitat de planificar, capacitat de comunicar, capacitat d’observar, etc. La llista pot ser molt més llarga.

Moltes vegades algú proposa la paraula amor com a qualitat. L’amor no és exactament una qualitat, però l’amorositat sí. Suposem que treballo amb infants i rebo un grup nou: encara no conec aquests infants, no els «estimo», però puc ser amorosa i amable amb ells. D’altra banda, aquesta qualitat es pot desenvolupar. Per tant, afegim amorositat o amabilitat a la nostra llista.

En general, vivim constantment pendents de mil coses alhora i l’arribada dels mòbils dotats d’internet ha sigut un punt clau en l’increment d’aquest estat permanent de dispersió. Si no podem estar presents amb la nostra consciència aquí i ara, no podem estar disponibles per als infants. Hi som de cos present, però els infants perceben que la nostra ment és lluny d’ells. Amb el cap en un altre lloc, de cap manera no podem establir bé els límits, així que afegim presència a la llista.

Un altre punt important és recordar que necessitem temps per fer aquesta feina. Així que també hi afegim la capacitat de gestionar el temps per poder tenir una disponibilitat real. A vegades ens sentim impotents davant la falta de temps, però sovint és una qüestió d’organització. Per tant, també hi afegim capacitat d’organització.

I què passa quan no hem dormit en tota la nit? Res no surt bé, oi? Doncs afegim a la llista energia vital, de la qual anem molt mancats en general. Si no tenim energia no podem educar. Ens hem de mirar i descobrir què necessitem per tornar a estar vitals. En aquest sentit, solem trobar-nos amb una dificultat important, que és la manca d’un ritme regular en la nostra vida quotidiana. Quan podem mantenir una regularitat en el ritme (per exemple, a l’hora de menjar, dormir, treballar, etc.), ens sentim més descansats i vitals. La falta de ritme, com pot ser menjar, dormir i treballar a deshores, per exemple, ens porta ràpidament a l’esgotament. No només els infants necessiten un ritme regular, tema que abordarem en un altre capítol, també als adults ens convé moltíssim, i més encara als adults que tenim fills o treballem amb infants.

Segurament podríem ampliar molt més aquesta llista, però sobretot no vull deixar d’afegir-hi l’humor, una qualitat de gran ajuda!

Un cop tenim la llista escrita a la pissarra, convido els participants a reflexionar-hi. Normalment es queden molt parats i sovint els entra un riure nerviós, perquè de cop s’adonen de la dificultat que suposa fer bé aquesta feina. Mirant aquesta llista, ràpidament entenen per què sol ser tan difícil posar límits! Com podem tenir tantes qualitats? Hem de ser perfectes, doncs, per educar els infants? No, per descomptat. Però alhora no deixa de ser veritat que si desenvolupem aquestes qualitats farem millor aquesta feina. No es tracta de fer-ho tot perfecte, però sí de saber que aquesta llista ens dona una direcció, «un nord», ens recorda que com més desenvolupem aquestes qualitats millor ho farem.

Quan un mira aquesta llista s’adona que no és suficient llegir un manual sobre «com posar límits». Un llibre o una xerrada ens poden donar moltes pistes, guies i indicacions de coses molt concretes que ens poden ajudar, això és evident. Justament d’això en parlarem en aquest llibre. Però al final hi ha un punt que depèn d’un mateix i de com està. Aquesta és una primera lliçó que podem extreure d’aquesta llista: si assumeixo la meva responsabilitat a l’hora de posar límits, entenc que segurament cal fer un treball personal per desenvolupar bé aquesta tasca.

Si les coses no funcionen amb els infants, primer hem de mirar-nos a nosaltres i fer un repàs de la llista. Potser ens falta paciència, o no podem ser empàtics, o no ens sentim segurs, o anem massa cansats, o no podem controlar la nostra ira, etc. És clar, la cosa no funciona si no complim unes condicions mínimes. I no passa res, perquè, només faltaria, a vegades no estem bé! Nosaltres també estem aprenent, així que mirem de ser pacients, amables i respectuosos, també, amb nosaltres mateixos.

Per descomptat que aquesta feina no serà igual per a tothom, perquè tots som diferents, adults i infants, i les combinacions poden ser múltiples. Per exemple, si ajuntem un infant amb una forta impulsivitat i un adult amb poca paciència la tasca d’establir límits serà més difícil, és clar. L’infant necessitarà temps per aprendre a controlar la seva impulsivitat i l’adult s’haurà de posar les piles per desenvolupar la paciència. Però, quan hi posem consciència, ja no podem culpar els infants de totes les dificultats amb què ens trobem.

Sembla difícil, però els infants ens necessiten i no podem tirar la tovallola. Recordem que és una feina i que depèn de nosaltres. També podem pensar que, si gràcies als infants desenvolupem tantes capacitats, al final és un guany important per a nosaltres mateixos! Jo mateixa soc l’instrument, i si l’afino sonaré millor, em sentiré més satisfeta i tot funcionarà millor.

Al llarg del llibre, en algun moment faré servir les expressions estar a la llista o no estar a la llista per referir-me a si compleixo unes mínimes condicions per posar bé un límit d’acord amb el que hem comentat en aquest apartat.