Читать книгу Mosaic - Víctor Català - Страница 8

A tu, aquell de mos llegidors desconeguts que pugues devenir mon amic per la sola virtut d’aquestes ratlles; a tu, aquell d’ànima senzilla que crega en la senzillesa, l’estimi i en ella trobi el segret principi de la felicitat; a tu, aquell que no portis ni vulguis portar postissos enganxats a la humilitat que t’haja donat Déu; a tu, l’esperit elemental que sentis la grandesa immensa de les coses petites que els homes desprecien i a ella t’entreguis amb amor de nen; a tu, company, amic, germà, que no conec però que has d’existir, a tu t’endreço aquestes intimitats, també senzilles, també humils, també elementals i, per tot això, també destinades al menyspreu dels homes. Tocat de sentiment i devoció, per a tu sol les he escrites; llegeix-les poc a poc, fins a descobrir-hi aquest sentiment i encomanar-te aquesta devoció. Res més te demano.

(En mon niu d’orenetes i en el punt dolorós d’aixecar el vol per a desemparar-lo.)