Читать книгу Fills de la terra dura - Daniel Palomeras Casadejús - Страница 26

És negra nit a l’esplanada del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Verdaguer i el seu company donen mitja volta pel costat de l’església. Els futurs missioners franciscans del Perú dormen a les seves cel·les amb somnis d’Arequipa. Els dos nois van abrigats amb mantes. Verdaguer porta una vella carrabina ripollesa penjada a l’espatlla i l’altre, un bastó de tortellatge. Caminen per corredors solitaris de sostres nerviüts i es fiquen al claustre de voltes renaixentistes. El pou central està cobert per una arcada neoclàssica coronada d’herbam salvatge. De tant en tant un raig de lluna il·lumina l’escena. Desperteu-vos!, crida Verdaguer als cavallers de Riudeperes i Altarriba i als monjos agustins i franciscans allà enterrats. El seu company exclama: Redeu, sortiu a veure qui som! Retruny la crossa a cada pas i Verdaguer apunta la lluna. L’òliba calla. Segueixen la ronda, surten, passen pel costat dels contraforts i s’asseuen als graons d’entrada al temple. Qui creus que pot venir aquí a cremar aquest casalot, pregunta el company, el general Prim? No crec que el general Prim vingui aquí aquesta nit, deu ser al seu llit dormint tranquil·lament. Callen un moment. El noi l’interroga: Tu ets del general Prim? Verdaguer fa cara d’estranyesa: Jo?, no saps que és maçó? I això és dolent?, s’interessa l’altre, potser aniríem millor. Verdaguer s’ho pensa: No crec que els progressistes arribin a manar mai, la reina no els vol i, en aquest país, quan sembla que s’arregla la política s’espatlla la religió, si un dia hi ha diners l’endemà hi ha una revolta, si un partit cau no n’hi ha cap altre que ho faci millor. El company talla un bri de fanal sec i se’l fica a la boca: No sé pas què hi fem aquí.