Читать книгу Fills de la terra dura - Daniel Palomeras Casadejús - Страница 27

Verdaguer ha deixat la carrabina repenjada a la paret. Són les cinc i no han dormit. El company va a jaure una estona abans no el cridin. La xicota dels ulls blaus ja s’ha llevat per encendre el foc i penjar la perola del segó als clemàstecs. Han coincidit a la cuina i s’amaguen a parlar sota l’escala. Ell es mostra impacient: Podríem ser feliços, junts, per tu deixaria el seminari, t’ho prometo, l’únic que cal és que m’estimis com jo t’estimo a tu. Ella respon, baixet, sense dubtar: No, Cinto, t’he dit que no, encara no sé per què et vaig fer agafar il·lusions. Ell triga a contestar, i ho fa amb to somniador: No són tan sols il·lusions sinó amor de veritat, cada minut que passo sense tu el meu cor t’enyora, enyoro els teus petons... No tornarà a haver-hi petons, replica la noia amb determinació. Però ell no es rendeix: No puc viure sense els teus ulls blaus que tant m’han fet plorar, no, no te’n riguis, després d’haver-me ferit el cor. La noia segueix inflexible: Sembla que no em sentis, i ara me n’haig d’anar que em trobaran a faltar. Ell segueix amb un lleu to de retret: Fa tres setmanes que no et trobaven pas a faltar, no te’n vagis, t’ho suplico, que si no tinc el teu amor per mi serà sempre més una nit fosca. Ella, a la fi, l’aparta: Quan parles així, com un llibre, no et puc creure, per què no em vols escoltar?, no et vull ferir però t’haig de dir que també n’hi ha un altre, i ara deixa’m marxar que ja trigo massa. Se’n va i Verdaguer resta abatut. Camina pel passadís amb la carrabina a la mà, obre l’armari i la penja dins. De sobte s’enfurisma i el tanca d’una revolada. Encara és de nit, ha pujat a la cambra, l’empostissat grinyola, ha passat la balda i, en lloc d’estirar-se al llit, s’ha assegut a la tauleta. La seva mà es mou a la llum de la llàntia. Escriu vivament, suca la ploma al tinter, ratlla, reescriu. Només se sent el raspar del tremp sobre el paper i la seva respiració agitada. Les faccions se li han aferrat i els ulls han pres una avidesa que no el deixa estar per res. Clareja. Deixa la ploma i dona un cop de puny sobre la taula.