Читать книгу Vam ser nosaltres - Golnaz Hashemzadeh Bonde, Golnaz Hashemzadeh Bonde - Страница 12

Unes setmanes. Sis mesos. Uns anys. Quina diferència hi ha? No n’estic segura. La diferència rau en el fet que tens més o menys temps, és clar. Però… És gaire important, això? Arribats a aquest punt, què coi en fas, del temps afegit? A part d’estar malalt, sentir-te sol i esperar que arribi la mort, què en fas, del temps, si no t’ha de servir per construir-te un demà? La veritat és que no ho sé, i aleshores penso que potser és per això. Que és per això que m’està passant precisament a mi. Que és per això que tinc càncer. Perquè no sé què fer-ne, ni del temps ni de la vida.

Hi penso i no ho suporto, així que m’aixeco i agafo el telèfon.

I marco el número. L’únic número al qual sé que puc trucar ara mateix.

—Sí?

Aleshores la veig, com si la tingués davant. Veig com es deixa caure al puf del costat del telèfon i com respira fondo abans d’agafar l’auricular. S’espera males notícies i es prepara per entomar-les, en defensa pròpia.

—Salam, mare.

M’empasso la saliva, i també tot el que tinc a dins i que lluita per sortir de mi, com l’aigua d’una presa a punt de rebentar.

—Nahid! Ets tu? Que va tot bé?

—Sí, sí, molt bé. És només que… us trobo a faltar.

—Ai, sí, filla! Però així és la vida, Nahid. Així és la vida.

Durant un instant cap de les dues no diem res. Després, però, ella em posa al dia, com acostuma a fer. Em parla dels veïns, del preu dels tomàquets, del reuma… I jo me l’escolto. La conversa és idèntica a la que vam tenir la setmana passada. Idèntica a totes les que solem tenir. Res del que ha passat avui hi influeix gaire, tret del fet que, mentre me l’escolto, jo m’encasto un coixí a la part baixa de la cara perquè ella no senti res si se m’escapa algun sanglot.

—Encara ets aquí, Nahid?

M’adono que si parlo em tremolarà la veu, i aleshores penjo. Ella es pensarà que s’ha tallat, tal com ens ha passat tants i tants cops al llarg dels anys. Quan li torni a trucar, segur que ni se’n recordarà, d’això d’avui.