Читать книгу Vam ser nosaltres - Golnaz Hashemzadeh Bonde, Golnaz Hashemzadeh Bonde - Страница 27

La revolució ens va caure al damunt com una pluja d’estels. De fet, no sabria dir quan ens vam adonar que el que teníem entre mans era una revolució. Que érem revolucionaris. El que sí que sé és que nosaltres volíem ser-ho. I tant que sí! Tot plegat havia començat com comença l’anhel d’una criatura petita. Com quan els infants somien que de grans seran astronautes, estrelles de cine, o presidents d’un país.

Quan vam conèixer en Saber, ell estava a punt d’acabar la carrera d’enginyeria. Semblava un lleó. Bell. Immens. Fort. La seva força saltava a la vista quan caminaves darrere d’ell, una força que li recorria la musculatura de l’esquena a cada moviment. Per això tots n’estàvem una mica enamorats, d’en Saber, tant els nois com les noies. No se n’acostumen a conèixer gaires, de persones com ell, al llarg de la vida, i crec que jo estic contenta d’haver tingut l’oportunitat de coneixe’l, tot i que alhora penso que tant de bo que els nostres camins no s’haguessin creuat mai. I que en Masood i jo mai no ens haguéssim conegut, que mai no hagués aparegut per casa, i que jo hagués seguit passejant-me per la universitat amb les meves faldilles curtes com si res i hagués continuat amb la meva vida tal com era llavors.

També trobo que vam ser uns idiotes. Ho teníem tot. Tot el que un podia arribar a desitjar. Érem dels més afortunats del nostre país i, en certa manera, teníem més que els més rics. Teníem un futur a les mans al qual havíem de donar forma nosaltres mateixos. En Saber! Ell s’hauria d’haver conformat a convertir-se en un home ben vestit, amb una dona preciosa, una casa ben gran, unes quantes criatures, un cotxe o dos i whisky del bo. Però no! Vam anar tots darrere els principis. L’autèntica llibertat. Allò era el que volíem per a nosaltres, però, sobretot, també per als altres. Ens seduïa la bellesa de la idea mateixa, la idea de dur la justícia sobre les espatlles. D’esdevenir els soldats de la justícia.

Ens vam creure que depenia de nosaltres! Que es tractava d’alguna cosa sobre la qual hauríem pogut tenir alguna mena d’influència! Mira que n’érem, de burros! Burros i ingenus! Així i tot, va ser el millor que he fet a la vida. I de vegades encara desitjo que tota la meva vida hagués estat aquella vida i prou. És clar que, el que va venir després… M’ho hauria volgut estalviar.