Читать книгу Vam ser nosaltres - Golnaz Hashemzadeh Bonde, Golnaz Hashemzadeh Bonde - Страница 23

Pocs dies després, un vespre, en Masood va tornar. Jo seia al terra de la cuina, al lloc on solia seure el pare, i m’arreglava unes faldilles amb la màquina de cosir de la mare. Tenia la ràdio a tot volum allà mateix, i, mentre cosia, m’anava gronxant al ritme de la música. Les emocions i sensacions de la celebració d’uns dies abans no només encara no m’havien abandonat, sinó que les conservava totes intactes. No faltaven gaires dies perquè comencessin les classes a la universitat, un lloc del qual esperava molt. Em moria de ganes de veure de primera mà què era capaç de fer un grup nombrós de gent dinàmica i amb capacitats com el que se suposava que em trobaria allà. Mentrestant, innocent de mi, em preocupava sobretot de la llargada de les meves faldilles. M’havia entestat a escurçar-me-les totes. Aviat seria una dona lliure, i, per tant, valia més que les meves cames fossin igual de lliures que jo.

Tot d’una, la Noora va aparèixer amb una corredissa i es va agenollar al meu costat. Els ulls li brillaven darrere les ulleres de cul de got, i duia un gran ram de flors als braços.

—És ell! Ha tornat! T’ha vingut a veure a tu, Nahid!

Li vaig fer un gest amb la mà perquè abaixés el volum de la ràdio.

—Ell, Noora? Qui vols dir?

—Au, va, Nahid! Saps perfectament de qui parlo! Però si penses en ell tot el dia! Parlo d’en Masood, és clar! És aquí! S’ha enamorat de tu, Nahid, n’estic convençuda! Que bé! Aviat començaràs a estudiar medicina i tens un noi ben enamorat! No està gens malament, eh?

La vaig envoltar amb els braços entre rialles i li vaig fer un petó al front.

—T’estimo, petitona meva! Ho saps, oi? I em penso que qui té a tothom enamorat ets tu, i no jo.

Ella se’m va espolsar del damunt de seguida. Era un tabalot!

—Au, va, que t’espera a fora, Nahid! No ha volgut entrar per no molestar. Ah!, i el ram és per a mi, saps? Me les ha regalat perquè us heu conegut gràcies a mi.

Llavors va enfonsar la carona en el ram i va inspirar amb força.

—Ai, mare! Fan olor d’amor!

Tot seguit em vaig aixecar de terra i vaig sortir a fora.