Читать книгу Vam ser nosaltres - Golnaz Hashemzadeh Bonde, Golnaz Hashemzadeh Bonde - Страница 20

El dia que vaig néixer vaig decebre els pares en més d’un sentit. La sisena filla d’una família sense fills mascles. Allò era l’últim que volien. Però hi va haver algú altre que els va decebre encara més, perquè, quan va néixer la Noora, sis anys més tard, es van quedar de pedra. La veritat és que no sé per què tenien aquella dèria. En altres famílies més conservadores, l’arribada d’un fill mascle implicava que de gran aquell nen podria treballar i guanyar diners, mentre que les nenes eren una despesa més. En el nostre cas, però, no era ben bé així. Quan vaig néixer jo, la Maryam ja tenia vint anys i feia de mestra; l’enviaven al camp o a la ciutat, a qualsevol lloc on fes falta. Llavors vivia sola i no només es guanyava la vida, sinó que compartia una part dels diners amb nosaltres.

Cap de les meves germanes més grans va trigar gaire a posar-se a treballar. Algunes feien de mestres, també; d’altres, d’ajudants de recerca. I totes duien diners a casa, on vivíem immerses en un capoll d’orgull i germanor. La mare rebia les clientes a casa. Els tallava els cabells i les tenyia; també depilava celles amb pinces i el borrissol de la cara amb fil. Jo no vaig trigar gaire a aprendre a fer anar el fil i llavors vaig començar a ajudar-la. Les clientes s’estiraven en un matalàs i jo m’encorbava damunt de totes aquelles cares mentre aguantava el fil ben fort amb els meus dits molsudets de nena. Aquí, a Suècia, no ho explico a ningú, això, perquè xocaria amb la manera que tenen ells d’entendre la vida. Les meves pobres germanes treballant de sol a sol i donant pràcticament tot el que guanyaven a la mare, i la Noora i jo escombrant de terra els flocs de cabells i fent anar el fil de depilar per ajudar la família! Suposo que hi haurà qui pensarà que les grans no van poder gaudir de la seva llibertat i independència econòmica i que nosaltres, les més menudes, no vam tenir una infància com cal. Però jo trobo que ens ho vam passar bomba. Qui ho diu, que no se sentien lliures, les meves germanes? I jo, una nena entre dones, somiava com seria créixer i convertir-me en una d’elles. I, mentrestant, aprenia a espavilar-me.