Читать книгу Corpus del patrimoni culinari català - Institut Català de la Cuina - Страница 9

Quan l’any 2006 sortia el Corpus culinari de Catalunya, explicava, en la presentació, com m’havia agradat implicar-me en un projecte com aquell, amb la il·lusió que m’ha acompanyat i caracteritzat al llarg de la meva trajectòria professional.

Aquesta mateixa passió m’ha portat, ara, a editar el Corpus del patrimoni culinari català, sempre acompanyada de professionals i acadèmics amb un rigor inqüestionable. Però també —i vull destacar-ho— de la mà de les persones i institucions que continuen creient que la divulgació d’aquest important patrimoni cultural val la pena, encapçalades pels restauradors membres del l’Institut Català de la Cuina i de la Marca Cuina Catalana.

La cuina tradicional forma part del patrimoni cultural immaterial d’un país. I la cuina de casa nostra comença a tenir el lloc que li pertoca dins el món gastronòmic.

El professor Bernard Morucci, director de la Càtedra UNESCO Cultura, Turisme i Desenvolupament, coordinada per la Universitat de París 1 – Sorbona, va fer grans elogis del projecte i es va mostrar entusiasta del Corpus quan li va ser presentat l’any 2008. Va morir pocs mesos després, el 13 de novembre de 2008. Al juny de 2009 es recordava pòstumament, a París, com a referent metodològic en les jornades “Comment mettre en valeur notre Patrimoine gastronomique et le transmettre aux générations futures”.

D’altra banda, al novembre del mateix any es presentava de la mà de Lluís Garcia el Corpus a les conferències sobre inventaris del patrimoni alimentari organitzades per l’IEHCA (Institut Européen d’Histoire et des Cultures de l’Alimentation), a Tours. Durant les jornades es va constatar que Catalunya era l’únic país, juntament amb el Japó, que tenia un inventari de receptes tradicionals, cosa que va despertar admiració, entre altres raons pel gran nombre de persones que hi havien col·laborat, però sobretot perquè havia estat impulsat per la societat civil.

El Corpus és l’eina sobre la qual se sosté el projecte Marca Cuina Catalana i em satisfà profundament haver mantingut la tenacitat que calia per tirar-lo endavant.

No ha estat fàcil. Però ho és alguna cosa que valgui la pena? Aquesta vella idea nostra de defensar la gastronomia com una part important i fonamental del patrimoni i la identitat d’una nació s’ha vist recompensada, feliçment, pel reconeixement de la UNESCO, que el passat mes de novembre de 2010 va declarar patrimoni immaterial de la humanitat, per primer cop, diverses gastronomies internacionals i, finalment, va situar el fet alimentari entre les manifestacions més destacades de les diferents cultures.

Ara només resta que les institucions catalanes també s’ho creguin i s’impliquin en un projecte que no té data de caducitat i que no passarà mai de moda.

El Corpus és patrimoni de tothom. Vull manifestar el meu agraïment a tots els que han cregut en aquest projecte i en la meva iniciativa, i fer una menció especial a en Joan B. Renart i Cava i a en Joan B. Renart Montalat, del Grup Vichy Catalán, pel seu suport incondicional; a en Toni Massanés, director de la Fundació Alícia i director també de la recerca que va donar lloc al primer Corpus l’any 2006; a en Fermí Puig i a en Manel Casanovas, pel seu ajut i per la seva tenaç tasca de divulgació, i, finalment, a l’extraordinària tasca del Comitè Científic, del qual vull destacar especialment en F. Xavier Medina, per la seva inestimable dedicació.

Em sento orgullosa d’haver participat en un projecte tan important per al meu país. Catalunya, que ja és capdavantera en cuina creativa, ara ho és, també, en la catalogació de la seva cuina tradicional.

Pepa Aymamí

Directora de la FICC