Читать книгу Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga - Patricia Highsmith - Страница 14

Em sembla que fins ara he donat dades i consells que no transmeten com és realment això d’escriure un llibre. Potser és impossible fer-ho. A més, la gent té maneres molt diferents de treballar, de desenvolupar una història i uns personatges. Per damunt de tot, el que em destorba quan escric sobre escriure és la impossibilitat de posar normes. Com que no vull posar normes, l’únic que puc fer és suggerir mètodes per abordar un llibre, alguns dels quals resultaran útils a certes persones, i d’altres que potser no ajudaran ningú.

El dramaturg Edward Albee diu que ell s’imagina els seus personatges en una situació diferent de la de l’obra que té al cap i, si els pot fer actuar com cal o amb normalitat, comença a escriure la seva obra. Un altre dramaturg d’èxit està furiós amb Aristòtil perquè aquest va dir que una història necessitava un plantejament, un nus i un desenllaç. La idea d’Albee no m’interessa, però pot interessar a altra gent. Respecte al segon dramaturg, entenc el que vol dir: que una obra de teatre hauria de començar tan a prop del final com fos possible. Es tracta d’una vella llei del drama. En escriure llibres, jo faig concessions: de manera conscient, perquè he estudiat com s’escriuen les obres de teatre, i perquè m’agraden els començaments lents.