Читать книгу Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga - Patricia Highsmith - Страница 18

És amb emocions com aquestes que es fan els contes bons, però sobre aquesta anècdota no en vaig escriure mai cap. Si mai escric sobre la meva àvia, o és una cosa molt bona o no n’escriuré res en absolut. És molt més fàcil crear a partir d’emocions positives i d’afecte que no pas d’emocions negatives i plenes d’odi. La gelosia, tot i que és poderosa, no té per mi cap mena d’utilitat, i és clavada al càncer, que devora sense donar res. D’altra banda, mirem el que va fer Shakespeare amb Otel·lo, o més aviat Giraldi Cinthio abans que ell, tot i que va ser Shakespeare qui en va desenvolupar la trama, perquè es diu que els personatges de Cinthio només estaven «vagament esbossats».

La immensa majoria de la gent és capaç de tenir experiències emocionals com aquestes, tant grans com petites. L’escriptor es valdrà fins i tot de la més minsa i, si pot, en traurà profit. D’aquestes experiències també se’n poden dir sacsejades emocionals d’una mena o altra, i Déu sap que no sempre són agradables. En tenim des que naixem fins que morim. Hi ha gent que es fa una cuirassa per protegir-se de sacsejades diverses. En certes persones això es pot anomenar decòrum o entrenament, i sovint s’acompanya de la capacitat d’espolsar-se un insult o d’infligir-ne un sense clemència i de la capacitat d’ocultar, destruir i oblidar una emoció si no és apropiat sentir-la. Amb la pràctica, aquesta gent es pot tornar gairebé immune a qualsevol emoció.

Per sentir emoció no és necessari mostrar-ne, esclar, i, de fet, l’acte de mostrar-ne pot fer que se’n perdi una mica, des d’un punt de vista creatiu. Els ocultadors, però, sovint fan un judici moral de manera automàtica, i l’impacte de l’emoció els passa de llarg, com si diguéssim. Les persones creatives no fan judicis morals –almenys no d’entrada– sobre el que veuen. Tindran temps de fer-los més tard en les obres que creïn, si els ve de gust, però l’art, en essència, no té res a veure amb la moral, la convenció o la intenció de moralitzar.

Una altra mena de protecció és una ceguesa adquirida o una indiferència que es pot trobar, per exemple, en certa gent que treballa en granges o en comunitats pobres en què la mort és una cosa habitual. Sens dubte, el fet de no pensar en un animal ni agafar-li afecte ens fa la vida més fàcil si hem de matar-lo nosaltres mateixos al cap de sis mesos; com el fet de no pensar en el dolor de la gana, del fred i de la mort, si un se l’ha de trobar davant dels nassos a cada hora del dia.