Читать книгу Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga - Patricia Highsmith - Страница 7

Aquest llibre no és un manual d’instruccions. És impossible explicar com s’escriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una professió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar.

Així doncs, en aquest volum he dedicat tanta atenció als meus fracassos com als meus èxits, perquè dels fracassos se’n pot aprendre molt. En revelar la manera, de vegades formidable, com he malbaratat temps i esforços, potser puc estalviar a altres escriptors la mateixa mala experiència. Els primers sis anys de la meva carrera no van ser precisament reeixits, però tot seguit van passar unes quantes coses afortunades. De totes maneres, no crec en la sort com una força que es pot atreure i amb la qual es pot comptar. És possible que, per a un escriptor, bona part de la sort derivi de tenir la publicitat adequada en el moment adequat, i aquest és un tema que tocaré aquí.

Suspens comença pels fonaments i s’adreça a escriptors joves i novells, tot i que, per descomptat, l’escriptor novell d’edat madura també és jove com a escriptor, i el treball de picar pedra sempre és el mateix. A tots els principiants ja els reconec la condició d’autors pel fet de tenir la intenció, per bé o per mal, d’arriscar-se a exposar les seves emocions, les seves rareses i la seva actitud envers la vida a la mirada pública.

Per aquest motiu començo parlant d’esdeveniments de la vida diària que poden motivar una història. L’escriptor parteix d’aquest punt; l’escriptor i després el lector. L’art consisteix a captar l’atenció del lector explicant-li alguna cosa entretinguda o a la qual valgui la pena dedicar uns quants minuts o unes quantes hores.

En aquest llibre parlo molt sobre els fets estranys i les coincidències que m’han portat a escriure alguns contes o llibres bons. Són els esdeveniments inesperats i sovint poc importants els que poden inspirar un autor. Com que amb The glass cell vaig tenir més dificultats de l’habitual, descriuré la meva inspiració per a aquesta novel·la, els meus problemes per obtenir informació contextual i tot seguit les complicacions amb els editors, un rebuig i finalment una acceptació, i llavors la cirereta del pastís: la pel·lícula homònima que van fer basada en aquest llibre.

Molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula d’èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només l’individu pot expressar el que el distingeix dels qui l’envolten. Això és el que jo anomeno l’obertura de l’esperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat; una llibertat organitzada.

Suspens no aconseguirà fer treballar més intensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja tenen a dins.

PATRICIA HIGHSMITH