Читать книгу Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga - Patricia Highsmith - Страница 15

Escriure un llibre i fer-lo com cal vol dir agafar una certa embranzida, empenta i convicció que durin fins que el llibre estigui acabat. També he sentit parlar d’autors que comencen escrivint una escena dramàtica, una escena que ha d’aparèixer a tres quarts de l’obra. ¿Qui soc, jo, per dir que el que fan està malament?

Un llibre no és una creació d’una sola sessió, com un poema, sinó una cosa tirant a llarga que exigeix temps i energia, i, com que també exigeix destresa, és possible que el primer intent o potser el segon no trobin un mercat. Un escriptor no hauria de pensar que és dolent o que està acabat si li passa això, i els escriptors amb autèntica empenta no ho pensaran, sens dubte. Cada fracàs ensenya alguna cosa. Hauries de tenir la sensació, com la té tot autor experimentat, que en el lloc on has trobat aquesta idea hi ha més idees, que hi ha més força allà on has trobat la primera força, i que mentre siguis viu ets inesgotable. Això requereix com a mínim una inclinació optimista, i, si no la tens de manera natural, l’hauràs de crear de manera artificial. De vegades t’has de convèncer a tu mateix d’adoptar-la. Psicològicament parlant, un temps de dol adequat i decent per un manuscrit rebutjat està bé –és a dir, un manuscrit rebutjat unes vint vegades, rebutjat de debò, no tan sols dues o tres–, però no hauria de durar més d’uns quants dies. Tampoc no hauries de llençar el manuscrit, perquè al cap d’un o dos anys potser sabràs ben bé què fer-ne perquè es pugui vendre.

Per tenir l’embranzida necessària, la fluïdesa estable que et permetrà acabar el llibre, hauries d’esperar fins que sentis que la història està a punt de vessar. Això passa a poc a poc durant el període de desenvolupament i de construcció de la trama, i no es pot fer venir abans d’hora perquè és un procés emocional, una sensació de completesa emocional, com si un dia volguessis dir-te a tu mateix: «Aquesta història és realment sensacional, em moro de ganes d’explicar-la!». Llavors comences a escriure.