Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 26

Aplaudiments. Oneguin entra,

se’n va al seient topant amb tot de cames;

guerxeja i els binocles centra

sobre desconegudes dames.

Ja ha repassat les galeries,

ho té tot vist: vestits i fesomies

el deixen molt insatisfet.

A banda i banda, als homes els ha fet

salutacions, i, amb gran desinterès,

després, ha contemplat l’escena

i ha badallat i ha dit, girat d’esquena:

«Al pas del temps, tot hi és sotmès.

Abans veia els ballets sense fer figa,

però ara en Didelot també em fatiga.»