Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 38

Recordo el mar abans d’una tempesta:

com van engelosir-me les onades

que als seus peuets, corrua agresta,

corrien a ajaçar-se, enamorades!

Com vaig voler, llavors, amb la maror,

tocar-li els peus, fer-hi un petó!

No, cap passió semblant, cap dia

de joventut que en mi bullia,

va fer-me desitjar amb un tal fervor

besar la boca d’una Armida,

la galta com de roses, enrogida,

les sines plenes de llangor;

no, mai, amb una empenta així

cap sofriment no em va afligir.