Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 35

Ai las, he malversat mitja existència

en tota mena d’alegria!

El ball, però, no fos per la decència,

encara avui m’agradaria.

A mi m’agrada el jovent boig

i la gentada, l’espurneig i el goig,

les dames, els vestits tan meditats,

i els seus peuets. Però amb dificultats

podreu trobar, a Rússia sencera,

que n’hi hagi, de bonics, ni tres parells.

Ah!, no he pogut oblidar aquells

peuets… Tristoi, sense delera,

encara hi penso tot el dia;

dormint, el cor se’m desficia.