Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 36
31
Оглавление¿Quan, doncs, i en quin racó de món
ho oblidaràs, cap de pardals?
Ah, peus, peuets! ¿On sou, ai, on?
¿Trepitgeu flors primaverals?
Criats entre plaers d’Orient,
la neu del nord, tan depriment,
no l’heu marcat d’unes petjades;
en grans catifes aflonjades,
gaudíeu luxes i textura.
¿De quan feu perdre’m la memòria
de set d’elogis i de glòria,
del lloc patern, de la clausura?21
La joventut alegre s’ha esborrat
tal com les vostres petges en un prat.
