Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 34

En temps d’anhels i aspiracions,

vaig ser dels balls un gran apassionat:

per lliurar cartes o declaracions

no hi ha un indret més adequat.

Vostès, marits de tant d’honor!

Voldria fer-los un favor,

al que els diré tinguin l’oïda oberta:

més els valdria d’estar alerta.

Vostès, mamàs, amb ull més vigilant,

tinguin les filles controlades,

estiguin als binocles aferrades!

Déu les empari, si no ho fan!

Jo puc escriure això amb raó:

fa temps que ja no sóc cap pecador.