Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 33

El nostre heroi arriba al hall;

com una fletxa vora del porter,

pels esgraons de marbre ha emprès el vol,

d’un cop de mà s’ha clenxat bé

i ha entrat. El lloc és ple de gom a gom,

la ja cansada música prorromp,

tots dansen la masurca, al ball,

arreu hi ha gent, terrabastall,

dringuen els esperons dels militars,

volen els peus de les senyores,

entre les seves passes seductores

volen, fogosos, els esguards,

i el recelós xiu-xiu d’uns figurins

es nega en el rugit dels violins.