Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 39
34
ОглавлениеTinc el record d’uns altres dies:
en somnis íntims, per instants,
sostinc l’estrep de moltes alegries…
em ve el peuet entre les mans.
De nou la fantasia em bull a l’acte,
de nou la sang s’inflama amb aquell tacte,
sento que al cor pansit s’emmena,
l’amor de nou, de nou la pena!...
Prou, no diguem més meravelles
de les altives amb xerraire lira;
ni els sentiments ni els versos que ens inspira
el seu encant no se’ls mereixen, elles;
els dons d’aquestes magues són replets
d’engany: els mots, els ulls... i els seus peuets.
