Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 27

Encara amors, dimonis i serpents

salten i s’esvaloten allà dalt.

Encara guarden els abrics servents

que dormen al vestíbul principal.¹⁵

Piquen de peus; ningú no para

de protestar, mocar-se, fer gatzara.

Encara es veuen, dins i fora,

els fanalets brillant alhora.

Es cansen els cavalls del fred

i dels arnesos, i els cotxers fan lloc

per escalfar les mans al foc,

tot renegant del senyoret.

Però l’Eugeni ja se’n va,

a casa: el noi s’ha de mudar.