Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 41

Però, esgotat del ball i del sarau,

tornant la matinada en mitjanit,

en una ombra beata, dorm en pau

el fill del luxe i del delit.

Dorm fins passat migdia; altra vegada

es llevarà amb la vida preparada,

monòtona i exuberant,

sempre el demà a l’ahir semblant.

Però l’Eugeni ¿està content,

tot i ser lliure i a la flor dels anys,

tot i tenir, en amor, tants guanys

i tants plaers diàriament?

En tants festins, ¿s’estava complagut,

despreocupat, bé de salut?