Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 43

És una xacra (tothom s’erra

a l’hora de trobar-li causa)

semblant al spleen d’allà Anglaterra:

la khandrà russa sense pausa

a poc a poc se’l va fer seu.

No es va engegar cap tret, gràcies a Déu

no va tenir aquesta sortida,

però es tornava fred envers la vida.

Com un Childe Harold,²⁵ llangorós,

als grans salons compareixia.

Cap joc de cartes, cap xafarderia,

sospir o esguard afectuós…

res no me li era d’interès,

no el commovia res de res.