Читать книгу La impremta catalana i els seus protagonistes - Montserrat Comas i Güell - Страница 10

Una tarda a la Biblioteca de Catalunya fa, pel cap baix, sis anys, Francesc Fontbona i jo vam saludar-nos i, en saber que m’interessava per la impremta com a receptacle d’idees (deia jo), va deixar anar, com aquell qui no vol la cosa, que el que es necessitava eren eines, com per exemple un diccionari d’impressors. Així doncs, he de començar per aquest si vull ser sincera amb les persones que m’han ajudat.

Tot seguit he d’agrair les converses amb el meu director de tesi, Borja de Riquer, que m’ha donat, a banda de comentaris i observacions a la redacció, el parell de consells fonamentals perquè tot plegat tingui sentit. Acotar la cronologia perquè fos abastable i situar-la en el moment inicial de tot plegat, la qual cosa m’ha permès poder-hi trobar el germen del que acabarà arribant. El segon, fer-me adonar que la meves recerques em duien a mostrar que els impressors van tenir un paper cabdal en el procés cap a la societat liberal.

A Pere Gabriel, perquè les seves observacions m’han generat tantes i tantes preguntes i, sobretot, angles de percepció. A tots els companys d’ofici que amb paciència i professionalitat m’han acollit als arxius i biblioteques i amb els seus consells m’han ajudat a localitzar lligalls i documents aparentment sense possibilitats d’èxit. A tots els amics, companys de feina, que han suportat estoicament que la impremta i els seus protagonistes fossin per a mi el centre del món en aquests darrers anys. Hi incloc, no cal dir-ho, la meva família: el Josep, que a hores d’ara ja en sap tant com jo mateixa; la Joana; el Juan, i l’Aleix.

Vull dedicar un agraïment a la Biblioteca Víctor Balaguer. M’hi va fer pensar Pilar Vélez quan, en el seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va remarcar els avantatges que li havia suposat, per a la recerca, deixar la Universitat per treballar en un museu. Deia que, mentre que els professors universitaris s’han de desplaçar als museus per veure aquelles obres que són el motiu d’estudi, ella els tenia –va dir– dins el calaix; com jo, que tenia molts papers només estirant la mà.

1. Ramon Arnabat: La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Vic, Eumo, 2001, pp. 147 i ss.

2. Reinhard Witmann: «¿Hubo una revolución en la lectura a finales del siglo XVIII?», dins Guglielmo Cavallo i Roger Chartier (dirs.): Historia de la lectura en el mundo occidental, Madrid, Taurus, 1997, p. 439.

3. Peter Burke: ¿Qué es la historia cultural?, Barcelona, Paidós, 2002, p. 35.