Читать книгу La impremta catalana i els seus protagonistes - Montserrat Comas i Güell - Страница 16

Uno de los beneficios de la educación es la disposición de cuestionar la autoridad.

DONALD SASSON, Cultura. El patrimonio común de los europeos

Novament prendrem com a punt de partida el llibre de Javier García El juzgado de imprentas y la utilidad pública perquè ens servirà de fil conductor per reflexionar sobre com influeix la censura que s’aplica a la lectura fins al període que ens ocupa aquí. També perquè ens permet comprovar la castellanització progressiva del control del mercat impressor. Les lleis castellanes, restrictives, s’incorporen i transformen el cert liberalisme que prevalia primer a la Corona d’Aragó i després al Principat. Durant molts anys hi haurà un estira-i-arronsa entre dues legislacions i una constant rebel·lia a aplicar-les. El debat serà llarg i definitiu, i marcarà profundament el comportament impressor a la Corona d’Aragó, tant des del vessant estrictament comercial i econòmic com en l’ideològic.

Segons l’autor, la creació del Jutjat d’Impremtes (amb les diferents denominacions que se li donen) és consubstancial a l’Estat modern, la qual cosa determina l’actuació posterior dels impressors i, en conseqüència, marca les regles del joc de la comunicació i la construcció ideològica. Això ens du inevitablement a pensar que el Jutjat d’Impremtes és un dels nuclis des d’on s’exerceix la dominació política, ja que es gestiona la manera de pensar. L’argument de base que s’esgrimeix reiteradament per justificar-lo és que per tal d’obtenir la utilitat pública convé administrar les idees, fonamentalment les que s’imprimeixen. Segons García, el concepte d’utilitat s’introdueix al segle XV arran, primer, de la norma dictada el 1480 que privilegia el llibre i, després, amb la pragmàtica sobre la comercialització i impressió, de 1558, que ho ratifica. Des d’aleshores ja no s’abandonarà mai més.

No seria sobrer observar-ne les derivacions que ens han arribat fins al segle XXI, però això són figues d’un altre paner. Tanmateix, quan intentarem explicar més endavant alguns comportaments dels impressors durant els primers anys del segle XIX caldrà no oblidar que es mouen en un marc de legislació la major part de la qual es manté sense interrupció durant més de tres-cents anys, la qual cosa, per ella mateixa, obliga a actuar en una determinada direcció sense ni tan sols ser-ne del tot conscient. El Jutjat d’Impremtes, a excepció dels períodes revolucionaris, no desapareixerà fins al 1834.